U.E Petra: Monroig, Bonnin(serralta), Mascaró(Víctor), Servera, Pujades, Femenies(Roig), Santan(Bini), Toniet, T.serralta, Vanrell(Tòfol) i Mestre.

Campanet: Martorell, Mir(Amengual), Soler, Aguilo, Pons 1, tugores, Pascual, Candel, Pons 2(Amengual), Candel 2, pons 3.

Arbitre: Senyor Durbai Gonzalez,va estar bé, aunque va mostrar masa cartulines grogues per el que fou el partit,sis grogues al Petra i una vermella, i 1 groga al Campanet.

Gols: minut 2:1-0: Santan remata de cap tot sol dins l’àrea gran. Minut 24:2-0T.serralta en jugada individual marca de Vaselina.Minut 54:3-0 Toni Serralta de nou,marca.Minut 70: 4-0:Pujades,després de una gran centrada de Mestre marca a plaer dins l’àrea petita.Minut 79:5-0: Pujades en jugada individual i regatetjant a un parell de contraris desde dins l’àrea petita consegueix marcar el quint.Minut 84:6-0: Amengual després de un corner es planta tot sòl a davant martorell i de tir creuat marcà.Minut 90: 6-1:Nogales, en centrada de Soler desde la banda marca a botepronto.
El futbol, com la vida, són estats d’ànims, si està deprimit,apagat, sense ànims de fer res,està clar quin serà el resultat. A més, el futbol el esser un joc col.lectiu, l’estat dànim es contagia rapidament, com un virus. Les cares, els fets, les paraules,són els estimulants i els refletxes dels estats d’ànims i de inmediat es transmeten, es pot pasar de l’eufòria a la tristesa en un moment. El Petra i el Campanet viuen dos estats d’ànims totalment antònims, això les hi és suficient a uns per veurer-se amb opcions per lluitar per les primeres plaçes, i l’altre abocat al descens.No fa tant, els dos equips eren practicament idèntics, l’ùnic que canvia es el pensament i el pensament del grup. Primer de tot, dir que els jugadors del Campanet(si estimen el club i el futbol) han de lluitar, correr, i no donar cap pilota per perduda,però això no servirà de res si primer no es conciencien, es canvia la mentalitat de l’equip,han de creure i confiar que seguiràn a 1ª Regional, fer pinya. Pens(desde la meva humil posició), que el Campanet hi es a temps, ha d’agafar el tren,és ara o mai, té jugadors en calidad com per mirar de sortir-ne,Tomeu Pons, Soler,Candel, Comas;bons jugadors, millors persones. I direu: a que ve aquest anàlisi del Campanet?Doncs perquè molts són amics meus,i esper que surtin d’allà baix. Desde aqui donar ànims a n’en Joan pons,que es va lessionar en una jugada fortuita amb en Bonnin, que vos puc asegurar que lo derrer que volia era anar-li a fer cap tipus de mal, desde aqui animar-lo, i esperam que es recuperi haviat.
I que dir del Petra?Doncs que per envant, és dificil agafar el grup capdavanter,però es pot intentar, el partit fou bastant plàcid, els 5 minuts Santan ja havia marcat, destacar l’actuació de Pujades amb dos gols,que parexia que el jugadors del Campanet eren seadets i en Pujades un Ferrari, També va millorar T.serralta, aquest jugador es totalment desconcertant,o tot o res, ò 0 ò 100, el dissabte va correr,va estar lluitador, i va marcar dos gols,un amb bastante de calidad. També com no destacar a Bonnin, que poc a poc s’afiança al lateral dret, i també destacar l’aportació extraordinaria de Bini,que va fer 1 gol,no sabia ni com celebrar-lo…Bé començarem per el principi……..

Desde el minut 1 el Petra va dominar, com qui juga a sa loteria i ja sap que es seu número es el que tocarà,el destí era clar i inaludible per a la majoria, el Petra amrcaria i si podia goletjeria, i així fou. El minut 3 Santan va rematar una centrada perfecte desde la banda amb el cap, bé(o amb el pèl,perquè li deu pesar més que es cap), estava més tot sòl que en Neil Armstrong quan va trepitjar la lluna, i va marcar sense despentinar-se(jajaja), el campanet estva moribunt, sense sebre que fer, si anar envant o enrrere, amb això que va arribar el segon, on Toni serralta va demostrar la seva calidad(aunque la demostra poques vegades), i va definir per damunt Martorell en certa facilitat. A partir d’aqui el Petra va perdre el nord, com qui té agafat el timo del vaixell ben fort i de cop i volta l’unplen de sabó i patina i comença a descontrolar-se, el campanet va veure i va creure que era el seu moment, i a punt va estar de doner un gran ensurt, Candel després de una pilota mal rebutjada per Monroig va estar apunt de marcar, però la mà del porter evita el gol,després arribaren dues ocasions seguides en un corner que Monroig, en certes dificultats va poder rebutjar, aixi s’arribà al descans.

La segona part va començar sense un dominador clar, però el segon gol de Serralta fou clau, el Campanet va quedar mort,com aquell boxeador que lluita per reanimar-se,es posa aigua per el cap i intenta respirar, sobreviure, però de cop i volta es troba amb ina dreta inapelable que el deixa K.O, doncs això fou el que va pasar, a partir del tercer gol, el campanet no va existir, Pujades va demostrar la seva calidad i en dos gols més va liquidar el partit.Després arribaria el gol més estrany,no per la forma del gol, sino per el seu autor, Bini que havia pujat a rematar un corner es va trobar sense voler en una pasada de pujades, que el deixa tot sol davant el porter, Bini es posa a tremolar, i va pensar:que faig? he de despejar que es lo meu,però després va raonar,joer però si es porter no es Monroig,per tant això es s’altre porteria, donc xutaré,cual kaiser va pareixer,amagant i tombant el porter abans de marcar,no sabia ni com celebrar-ho,com qui li toca sa loteria i no sap que fer. Al final amb el Petra relaxat,el campanet va fer el gol de l’honor, on el seu punta, va definir perfecte la centrada de Soler, i aixi acaba el partit.
El crack-T.serralta- va fer dos gols i va mostrar la seva millor versió.

El dandy-mestre- un obus al pal i dues pasades de gol seves varen ser de lo millor del partit.

El millor-pujades- dos gols seus, i la seva potencia, van destacar per damunt els altres.

vaja dia-Campanet- No es varen trobar en tot el partit,desanimats,i sense motivació.

El dur-Tòfol- va entrar revolucionat,i en 10 minuts ja estava expulsat per dues grogues ben merescudes.

UE. Petra