MANACOR : Leon , Ruiz (Diego, 58′) , Sastre , Escalas , Navarro , Darío , Andreu (Estrany, 41′) , Sansó , Abel , Cabrer (Adrian, 41′) i Manu (Febrer, 63′) .
LA UNION : Víctor Garcia , Ponseti (Cuenca, 68′) , Mendoza , Nieto , Munar , Forteza (Rapado, 79′) , Roman , Precious , Daniel , Guijarro (Juan Garcia, 65′) i Solaz (Monterrubio, 78′).
ÀRBITRE : Gabriel Flaquer Rey . Va amonestar a Mendoza per protestar, una vegada acabat el partit.
GOLS :
1-0 (1′). Servei de centre del Manacor , Darío envia una pilotada llarga, la defensa bada, el porter dutbe i ABEL fica el peu superant per alt a Víctor.
1-1 (32′). Falta que La Union envia a l’àrea, la defensa del Manacor rebutja malament, SERGI MUNAR tira de fora de l’àrea i la pilota entra ajustada al pal.
2-1 (83′). Pilota penjada a l’àrea per Sansó i DARÍO remata al 2on pal, creuant la pilota sense que Víctor pogués fer res per aturar-la.
COMENTARI:
El futbol es capritxós, imprevisible, emocionant, té un component de sort que ningú pot controlar. 3 dies abans, al temps de descompte, el Manacor va tirar al pal i va perdre 2 punts de molt valor. 3 dies abans, a La Union li empataren al temps afegit. Només 3 dies després, la història es repeteix per La Union, però canvia totalment pel Manacor. Per això el futbol agrada a tanta gent i aixeca tantes passions.
El partit, avançat de la 14a jornada, no passarà a la història pel bon futbol. El Manacor es va avançar als 10 segons, però va ser un miratge. La Union va fer un bon partit, amb un plantejament perfecte de’n Gabriel Balaguer, anulant totes les combinacions que intentava el Manacor. L’equip local lent, sense idees, sense ritme, no aconseguia crear situacions de perill. Només un córner què en Sastre no va encertar a rematar, un tir precipitat de n’Abel i poca cosa més. La Union, a poc a poc, començava a crear perill i quan va fer l’empat, els jugadors visitants varen agafar molta confiança, comandats per un Daniel que es creixia amb el pas dels minuts.
A la 2a part el Manacor hi va posar ganes, una mica més d’intensitat, però va jugar amb el cor i no amb el cap. Abel i Sansó pogueren avançar els locals, però eren accions aïllades, mentres La Union no es descomposava i intentava sortir alguna vegada al contraatac. Als darrers minuts, el Manacor va posar més presió, va cercar el joc aeri, però Víctor va treure un remat d’Escalas que anava a prop de l’escaire. Quan pareixia que es consumava el desastre va apareixer en Darío, no sè sap d’on, per marcar un gol d’un valor incalculable. Els jugadors locals varen explotar d’alegria, els visitants decepcionats, no es podien creure que els tornàs passar el mateix. «El futbol es així» , una dita que no diu rès, però que a vegades diu molt.
Felicitar a La Union pel bon partit que va fer i al Manacor pels 3 punts i per mantenir la fe fins al final, esperant que al proper partit millori el seu joc.
MJMB para Fútbol Balear
Comenta esta noticia
Los comentarios están desactivados temporalmente. En breve estarán disponibles de nuevo.