Eren les 20’15 quan, fidel a la seva promesa, Joan Manuel Serrat compareixia per les escales que condueixen als camerins del Palma Arena, on quaranta-cinc minuts després havia d’oferir als espectadors el fruit del seu darrer treball, musicalitzant l’obra de Miguel Hernández baix el títol “Hijo de la luz y de la sombra”.

“Ja sé quí sou”, va dir d’enfora, amb to cordial, afable, natural. “Veniu-veniu per aquí”, ens va dir. El vam seguir pel passadís fins al camerí número 8. “Passeu, anem a seure tots junts”. Quinze minuts varen ésser suficients perquè tant en Miquel Pou com en Pere Mascaró -i un servidor- gaudíssim dels seus raonaments vers el nostre Club Atlètic Balears. “Heu de fomentar la pedrera”; “ara portem les ratlles més estretes que fa uns anys, veritat?”.

Com a membres de l’Àrea Social del Club, i després de compartir uns instants per parlar dels coneguts comuns i diverses anècdotes, ambdós li feren entrega de diversos records de l’Atlètic Balears, així com un carnet de soci preferent, que va aceptar de molt bon grau. A canvi, ens va donar humanitat, carisme, sentiment i molts ànims, especialment mitjançant una dedicatòria per publicar en el Llibre d’Honor del nostre estimat club.

Finalment, es va comprometre a venir a l’Estadi Balear per presenciar un encontre tan bon punt li sigui materialment possible, i ens va dir que, en cas de quedar emparellats amb un equip català en la fase d’ascens, farà el possible per asistir-hi i animar el nostre equip, què és també el seu.

Una reunió inoblidable, tant com el seu concert. Gràcies, Joan Manuel.

Daniel Riera para Fútbol Balear