Árbitro: Guillem Cantallops (Bona Actuación)

Comentari:

Com cada any, s’ha celebrat el partit més important i competitiu de tota la lliga: Pares contra Mares del Poblense.

Tan important partit ha tingut lloc al camp del Poblense bo, el d’herba de tota la vida, com els bons equips. Les bones relacions que manté l’APJ (Associació de Pares de Jugadors) amb la directiva ha permès aquest privilegi. També hem d’agrair el fet de deixar-nos jugar amb la vestimenta del club.

S’ha de dir que l’estat del camp era excel·lent. Diuen que han sigut desplaçades dues quadrilles de Cirera Prim cap al camp durant dues setmanes per tal de que aquest estigués en perfectes condicions per l’encontre.

La concentració del dos equips ha tingut el seu clímax amb el visionat de dues pel·lícules pàtries que exalten els millors valors de sacrifici, valor i entrega com són “Las mujeres van al futbol” per l´equip de les mares i “Con un par de pelotas” per part dels pares.

La gran expectació del partit ha fet que es reunís a la convocatòria del mateix un gran grup de aficionats, tècnics i directius. També s’han vist, disfressats de recollidors de pilotes, a nombrosos ulleadors d’equips capdavanters de la nostra illa. El fet d’agafar notes i fer fotos durant el partit i no recollir cap pilota, així com de no saber-la tocar, els delatava.

Com no podia ser d’altra manera, ambdós equips van practicar un jogo-bonito, el tiqui taca, allunyat de concepcions arcaiques de futbol que ha fet que es reduïssin les dimensions del camp i de les porteries. S’ha de dir que al final del partit tothom va agrair aquesta decisió.

Aquest futbol lliure de restriccions i “corsés” ha fet que no es comptabilitzés el número de jugadors dins el camp.

El partit ha sigut una exaltació del futbol total, amb les dones atacant i defensant en bloc (quina nostàlgia de l’Holanda d’en Cruyff), sense contemplacions, incansables, valentes, em falten paraules per descriure aquesta tempesta de futbol.

Ara bé, també han brillat gran individualitats: na Cristina emulant en Panenka llançant penals, na Bel traient corners millor que en Dani Àlves, les golejadores Francisca i Cristina ,i la seguretat de na Francesca a la porteria.

Els pares, en canvi, fan valer el “quien tuvo retuvo”, amb un futbol pràctic i intel·ligent, de pilotes llargues als peus (al manco així eren els seus desitjos). Encara no es sap si ho feien per concepció i creences futbolístiques o bé per que no podien donar dues passes seguides sense esgotar-se.

Per fer més creatiu i fluid el partit, les regles del joc s’anaven canviant depenent de qui portava la pilota i els suborns que rebia l’àrbitre.

Emperò tot partit té un resultat i aquest en el moment d’escriure la crònica és de 2 a 4, a favor de les mares. Aquest resultat és provisional, també jo en moments de crisi tinc dret a canviar el destí de la crònica si cal…… .

Destacar la proclamació com MVP de l’encontre a Vicente, un gran estratega a l’ombra dels partits de lliga, llegint, estudiant i prenent nota. S’ha destapat a la pràctica com una gran promesa del futbol. També destacar la feina del davanter Bernat, la innata elegància d´en Barret al camp, i el “ superporterasso “ Soler (mirar fotos).

Com cloenda va haver sopar al Port d’Alcúdia, tan bo com el partit, tots els pares, mares, fills gaudiren d’una gran vetllada, a on no va faltar un homenatge al millor delegat, el nostre Rafel Reynes.

Bé, com veieu, el que fa universal el futbol és que tant per escriure o jugar no importa saber-ne de futbol sinó ganes de passar-s’ho bé.

Anaclet Dupuy per Fútbol Balear