Anoche se celebró en el Restaurante Binicomprat, una cena homenaje a los presidentes del CE. Montuiri, bajo la batuta del director de ceremonias Biel Gomila, al acto asistieron el Presidente y Vicepresidente de la FFIB, Miguel Bestard y Joan Barcelo, además de jugadores, ex-jugadores, directivos y muchísimos aficionados, que llenaron el comedor del restaurante Binicomprat.

El presidente del Club dió la bienvenida a los asistentes al acto y se paso a degustar la cena, compuesta por una picada a base de frito, calamares y croquetas  y sepia en Salsa, para pasar al plato fuerte a base de lechona o cordero con patatas y ensalada y un postre a base de helado con coca de gató de almendra y frutas en almíbar, todo ello regado con un buen vino.

Después de la cena se paso a presentar el acto, donde Biel Gomila hizo una pequeña referencia a todos los presidentes galardonados bien adornada con una serie de anécdotas de todos ellos que fueron muy aplaudidas por el publico.

Los presidentes subieron al escenario donde recibieron la insignia de oro del club de sus amores, con al aplauso y agradecimiento de los muchos aficionados que se congregaron en el acto para agradecérselo con muchas muestras de cariño y mucha emoción retenida.

Después de las fotos de rigor se realizo la foto de familia de todos los galardonados con las autoridades asistentes al acto para cerrar el acto el presidente de la FFIB Miguel Bestard quien entrego una placa al actual presidente del club Juan Toni Ramonell y agradeció a los asistentes este tipo de actos que son una parte muy importante del fútbol, el reconocer el trabajo de forma desinteresada de muchos directivos y presidentes que hacen grandes y forman parte de la historia del Fútbol Balear.

Después del acto hubo baile, barra libre  y buena animación para todos los que quisieron continuar con la fiesta.

Presentación a cargo de Biel Gomila:

Molt bon vespre a tots i a totes!,

No hi ha dubte que ens trobam en un dia històric, no solament pel que fa al Club Esportiu Montuïri, sinó també per al futbol de les nostres Illes. El fet de reunir tanta gent avui vespre, lligada a l’esport en general i a la nostra entitat durant tantes i tantes dècades, és un motiu de goig en majúscules i, també, de sentiments i de records per a tots.

Avui, més que mai, hauríem d’esmentar els nombrosos i destacats valors que té la pràctica de l’esport. Tots el que sou aquí ho coneixeu de ben a prop: Amistat (qui no recorda els amics que ha fet en el futbol), correcta ocupació del temps lliure (tant necessari per a la joventut d’avui), disciplina, sacrifici, altruisme, cultura en el sentit més ample, fer poble, constància, ajuda als altres, fer les coses per gratuïtat…

A aquests valors, cal afegir-ne un d’especial: el lema que figura a l’escut del club: Unguibus et rostro. “Amb les ungles i amb la cara”. El donar-ho tot en cada moment. És el que ens agrada llegir i escriure a la premsa: El Montuïri gracias a su pundonor, lucha constante, fe en sí mismo, coraje, entusiasmo…

Uns valors que són ara aquí i que s’han conreat al llarg de la vida del Club Esportiu Montuïri, un club que ha desenvolupat la seva tasca en uns apartats que volem remarcar.

Per una part, la dedicació al futbol base des de moll enrere. Ha estat capdavanter en comptar en equips en totes les categories inferiors. Hi havia futbol benjamí del Consell de Mallorca, aquí hi havia el Montuïri, es creà la categoria de prejuvenils i després de cadets, aquí hi havia el Montuïri… Personalment, crec que això és l’aspecte més meritori del club; sense dubtes.

Per altra, des del primer ascens a 1985 –i trets d’algunes poques temporades- el Montuïri ha estat entre els grans clubs de les Illes Balears, militant a III divisió, una dada que s’ha de relacionar amb el cens de població que a 2009 que és només de 3.003 habitants, però en altres èpoques només fou d’uns 2200.

Finalment, el Torneig de sa Llum –nom que li posaren perquè es fa el vespre i, en el moment de la seva creació, en un dels pocs camps que disposava d’enllumenat elèctric i que, sempre ha pretès, utilitzant un símil, “llum d’esportivitat i amistat entre els participants”; un torneig que reuneix 38 equips de totes les categories del futbol base; que va néixer l’onze d’agost de 1973, que ha complit 38 edicions ininterrompudes i que d’aquí a dos estius celebrarà els 40 anys.

Idò bé, avui som aquí retre homenatge a totes aquelles persones que han aconseguit fer realitat aquests valors, aquestes fites, aquests fets, aquesta continuïtat. Un homenatge que farem, tots nosaltres i vosaltres assistents i ens farem alhora, en la persona dels 20 presidents de l’entitat i dels quals tenim constància d’ençà que va néixer el club. Sis d’ells han mort; els altres catorze són entre nosaltres.

Això sí, l’organització sap que aquest homenatge en la persona de 20 presidents, és EL VERITABLE HOMENATGE AL FUTBOL MONTUÏRER, ALS JUGADORS, ENTRENADORS, DELEGATS, SOCIS, AFICIONATS, DIRECTIUS … i A TOTES AQUELLES PERSONES QUE AL LLARG DE 70 ANYS han treballat perquè el club esportiu Montuïri romangui viu i tengui continuïtat, una continuïtat que duri per MOLTS D’ANYS

Moltes gràcies.

PRESIDENTS CLUB ESPORTIU MONTUÏRI DES DE L’ANY 1944

(6 difunts i 14 vius, dels quals 13 foren presents a l’acte; faltà M Nicolau)

Joan Ferrando Gallart, In memoriam, 1944-1953??

Metge i propietari del camp. M’han dit que abans d’ell no hi hagué d’altres presidents. M’han dit que a 1944 ho era, tot i que sembla que el Club es va fundar a 1941. HAURÍEM DE CONTINUAR AQUESTA RECERCA QUE AQUEST MES S’HA INICIAT EN OCASIÓ DE L’HOMENATGE D’AVUI.

L’entrenador era en Mateu Confiter. D’aquella època encara són vius Biel Sampol, Guillem Miralles Niu “Mijares” i Miquel Gomila de ca ses Llulles

Joan Miralles Riera, In memoriam, Inici: Agost 1953 (documentat)

Va ser batle de Montuïri i padrí de l’actual president

Jaume Ignasi Mateu, In memoriam, Inici: 1956/57 (documentat)

Potencià molt la participació dels joves. Eren temps quan la parròquia i el futbol treballaven units per a la joventut.

Rafel Sampol Cerdà, In memoriam, Juvenil Bona Pau 1961/62

Molts, molts anys president

-Febrer 1964: Campió II regional

-1968-69: Ascens a I regional

Me’n record que mos dutxaven amb aigua a poals d’un pou veïnat…amb gelades i tot.

Es comprà el camp al metge Ferrando el 1968. El secretari Tome Arbona va haver de deixar els dobbers de les noces per pagar. Es feren préstecs de 2500 pts per tornar en 5 anys. Fou propietat de la Parròquia i ús del Club per 25 anys. Anys després, en temps del rector Tomeu Tauler, la Parròquia va donar el camp a l’Ajuntament.

Miquel Miralles Rigo “Mosquera”, In memoriam

Ascens a I Preferent. Jugador emblemàtic i golejador. Al camp de futbol hi ha una placa dedicada a ell. Com a president, callava, feia i deixava fer. Jo en tenc proves. Érem veïnats i me’n record que quan vaig ser el seu secretari i pel corral anava a ca seva a firmar documents, que ni tan sols els llegia.

Montserrat Vaquer Ballester, In memoriam

Tots recordam la bonhomia den Monserrat, una persona que , inicialment, no era massa futbolista i el càrrec li va fer ser. Tot li anava bé, no posava pegues a res.

Antoni Nicolau Nicolau, 1973/74

Inici Torneig Llum 1973 Agost. D’aquí a dos anys, 40 anys!!

“Ho donàvem tot pel futbol. No es parlava tant de dobbers. Ara i sempre hi ha hagut gent que hi ha deixat el cap i ha posat el colze pel futbol a Montuïri”

Rafel Manera Verd, 1974-75 i 1975-76

“Quan vaig entrar hi havia molts de jugadors de fora poble i vàrem aconseguir que quasi tots fossin de Montuïri. La gent acudia al camp. El club estava a I regional”. Aleshores l’entrenador era Biel Rigo “Muix”

Martí Ferrer Sampol, 1 temporada

85 anys. El de més edat dels presidents que avui són aquí. “El que més record és que vaig ser president perquè ningú no ho volia ser. Hi hagué una reunió al Puig de sant Miquel. O desapareixia el club o algú agafava les brilles… i vaig dir, bé, jo ho seré. Vaig posar unes condicions, que ningú no s’havia de barallar al camp”. L’entrenador va ser Joan Mesquida Miralles “Serra”

Miquel Nicolau Mas, A 1979

“Ho vaig ser poc temps, uns quants mesos. Tenguérem una reunió a sa matança amb es forner (Sito Mayol), Rafel Miralles, Tomeu Ferrer, etc. Jo vaig dir que podia ser el president. Els altres em digueren que em seguirien. La intenció era salvar el club. Va ser un any de transició. Després vengué en Tomeu Ferrer”

Tomeu Ferrer Ribas, 1979/80 (o 1980/81)

En Tomeu s’ha mostrat molt sincer: “L’anècdota més significativa va ser que havíem de fitxar l’entrenador. Mos digueren “aquest és bo”. Però va passar que a l’hora de contractar-lo no tenguérem dobbers i, llavors, no sabíem com l’havíem de pagar. N’haguérem de fitxar un altre”

I afegeix, “l’objectiu era que els montuïrers tenguessin un lloc a l’equip; obrir portes a a pedrera”. Ho va ser un any.

Joan Antoni Ramonell Amengual, -1ª etapa: 84/85, 85/86 i 86/87, -2ª etapa: Iniciada 92/93 -84/85 (23 juny 1985): 1r ascens a III -92/93: 2n ascens a III

-Lligueta ascens II B, Maig-Juny 1994: Roldán (Murcia), Pinós (Alacant), Europa (Catalunya) i Montuïri (Balears). La plantilla és avui vespre aquí.

De president, a batle.

Joan Verger Jaume, President 2 temporades

10 anys jugador (del quals 5 com a capità que recorda amb orgull. Conta que “un d’aquests dos anys de president, duguérem la sort que mos tocàs el reintegrament a la loteria de Nadal i 11 pessetes pel sorteig del Nin. Salvàrem la temporada econòmica. Foren els temps de Pere Mariano, Ignasi, Martínez… i de directius com Biel Florit, Tomeu de Can Pieres, Guillem Morlà, Tomeu Rigo Muix… directiva a qui dedica la insígnie d’or.

Cristòfol Cerdà Barceló, 1990-91

L diuen l’amo en Tòfol (tohom sap qui és).77 anys. Militaven a I Preferent. Coneix molt bé el futbol montuïrer. Des de 1967, quan va renéixer el futbol a Montuïri (montuïrers anaren a jugar a Porreres), ha estat soci. Actualment té el carnet nº 1. Directiu fins a 1992 i membre de la gestora de 1990/91. S’encarregà del camp de futbol durant 5 anys.

Joan Pocoví Oliver. La 1ª etapa com a president fou, després de Miquel Miralles Rigo “Mosquera”

Ho ha estat tants d’anys, que hem perdut el fil. Paraules seves: “A Montuïri no hem estat com els altres; des de fa anys el club ha tengut continuïtat. El nostre èxit va ser estar rodejats de molt bona gent. Estic molt content d’haver estat amb el Montuïri”.

Quan li vaig telefonar, em va quedar ben gravada la frase amb què acabà la nostra xerrada: “El futbol no és patrimoni d’un; és patrimoni de tots”

Pere Canyelles Corró

Econòmicament perfecte, però deportivament crític. El que puc dic, però és que vàrem eixugar els deutes i el club va anar net.

Gabriel Mates Alcover, 1998.99

1999-2000 Deixà de ser president per ocupar el càrrec de batle

Amb ell es produí el darrer ascens a III divisió, la temporada 1999-2000. Foren primers de la lligueta amb 16 punts (5 victòries i 1 derrota). Els rivals foren Soledat, Sant Jordi d’Eivissa i Espanya. El míster era el nostre paisà Gaspar Sastre. Ara ja són 11 temporades consecutives que el club continua en aquesta categoria.

Rafel Miralles Rossinyol, 2000-01 i 2001-02

1r president de l’actual època a III divisió

Ens conta que la seva anècdota és que va fitxar el Pàjaro (Tomeu Alcover) abans de ser president. “Això era senyal que volia fer mèrits per ocupar aquest càrrec tant apetitós”, diu fent broma.

Una altra anècdota: Qui en aquells moments s’ho hagués pogut imaginar?: També va fitxar com a jugador, l’actual míster de III divisió, Diego Enri

Joan Antoni Payeras Fornés, 2005/06, 2006/07, 2007/08, 2008/09 i 2009/10 –(Les 4 temporades anteriors a l’actual)

President durant 4 temporades. Èxit que amb pocs efectius, l’equip es va mantenir a III la qual cosa fa que el mèrit sigui major. “Al principi vàrem pagar la novatada. El primer any fou èpic, de patiment. Mos salvàrem per la campana al darrer partit per 1 punt de diferència. Després hi hagué tranquil·litat”

Joan Antoni Ramonell Miralles, 20010-11

L’actual president des de final de la temporada passada. Va superar el desig del sogre de son pare, en Jeroni de ses Baques, ja que el club ha pogut dur jugadors de color, mostra de multiculturalitat. També tenim un argentí.

Biel Gomila Para Fútbol Balear

Fotos O. Riera.