– Miquel Bestard persona…

Vaig néixer a Bunyola l´any 1942. Sempre he viscut a Bunyola i tant de bó que hi visqui sempre ja que és un poble meravellós, proper a la muntanya i que m´encanta.

– Miquel Bestard futbolista…

No vaig ser un futbolista dels més bons, així i tot puc dir que vaig estar a punt de fitxar pel Constància en temps de “Cobo” com a entrenador. Hi havia una penya constanciera de Palma que volia fer-se càrrec de les despeses que provocàs el meu fitxatge. Després del primer entrenament de pretemporada i abans d´anar a parlar amb el president del club de llinatge “Siquier”, em vaig fer enrera. Avui en dia encara en parlo d´aquesta anècdota amb el meu amic “Tomeu Queglas”. La duresa del primer entrenament havia estat tal, que em vaig estimar més seguir jugant a Bunyola i amb el futbol com a plaer i no com a compromís i excés de sacrifici. M´agradava més jugar que entrenar i el que volia era passar gust.

Com a futbolista no vaig guanyar mai “un cèntim” però vaig gaudir com un nin petit, mira si és així que em vaig retirar als 40 anys.

Jugava en una posició davantera, no era molt ràpid però tenia cos, bon joc de pilota i jugava amb les dues cames.

– Bestard entrenador…

Al deixar de jugar, em vaig fer entrenador, cursant succesivament els nivells 1, 2 i 3 de formació. Als 43 anys vaig agafar per primera vegada una selecció territorial i durant 18 anys he estat seleccionador balear de futbol en totes les categories.

En aquest periple he tengut la satisfacció de ser campió d´Espanya aleví a Badajoz derrotant a la selecció catalana a on jugaven Cesc Fàbregas i Piqué. A la nostra selecció hi havia en Joan Oller i Bernat Alomar, avui en el Constància.

També vaig fer subcampió d´Espanya cadet a una fase final jugada al Lluís Sitjar, perdent contra Galícia i tenint entre d´altres jugadors a Pepe Gálvez. En aquesta categoria també vam mantenir una exitosa seqüència de fins a 4 anys imbatuts.

Un altre campionat del que tenc bons records és una semifinal en categoria juvenil a Alcázar de San Juan (Ciudad Real), a on ens enfrontarem a una Castella La Manxa amb Santi Denia, Josico i Morientes.

En la Universiada 1999 de Palma de Mallorca, vaig ser el segon entrenador de la selecció Espanyola amb Teodoro Nieto, aconseguint el campionat amb jugadors com Jaume Ramis (ex del Constància) i primeres divisions com Colsa, Soriano i Rivera.

A nivell nacional vaig ser també segon entrenador amb Juan Santisteban, guanyant la Meridian Cup (copa que enfronta les quatre millors seleccions sub-19 africanes i les 4 millors europees). Contàvem amb jugadors com el mallorquí Biel Ribas, Soldado, Borja Valero i Juanfran.

Una vegada acabada l´etapa amb la selecció territorial, vaig ser president del Comité d´entrenadors uns anys fins que arrel del conflicte entre Federació Balear de Futbol i Federació territorial de Futbol Sala i després d´un període dubitatiu, s´acabaren convocant eleccions a la presidència, sent triat de forma ampla Miquel Bestard com a nou President de la FFIB. I fins aleshores…

– Bestard president de la FFIB.

Les eleccions van ser multitudinàries, àrbitres, jugadors, entrenadors, clubs… tothom va anar a votar. 4 anys després vaig tornar guanyar les eleccions i d´aquí a un any acabarà el meu segon mandat, havent-hi noves eleccions… Són per tant ja 7 anys com a president de la FFIB.

Una de les meves primeres tasques al front de la federació va ser intentar posar pau dintre de la federació i en el dia a dia, a més aconseguir també que les persones relacionades amb la FFIB creguessin en nosaltres i en la nostra feina. Pens que avui la relació entre clubs i institucions també funciona.

A pesar d´haver passat 7 anys des de que va partir l´anterior president, feim feina amb el mateix pressupost que hi havia en la seva època, aconseguint fer moltes coses amb els mateixos doblers com proveïr de desfibriladors a tots els clubs, dotar d´ordinadors, camilles, botiquins… En aquells moments es podia comptar amb unes 3 seleccions territorials i ara n´hi ha 12 ò 13, amb seleccions també femenines i de futbol sala.

Totes aquestes iniciatives tenen el seu cost i ho cubrim amb el mateix pressupost que abans… A més la FFIB és sotmesa cada any a una auditoria, sent els resultats de la mateixa sempre positius.

La Federació Balear conta amb unes 24.000 fitxes. Està dirigida per un president, que està sotmés a una assamblea formada per tots els clubs. A continuació hi ha la junta directiva formada per uns 36 membres a parts iguals de les tres illes. Un altre órgan és la “comissió delegada” que és semblant a una “asamblea” però més reduïda i encaminada a resoldre situacions del dia a dia i que no ha de resoldre la assamblea ni la junta directiva. I arribam als comités, els quals tenen autonomia pel seu propi funcionament. Són els comités de futbol sala, àrbitres i entrenadors. He de dir que acostum a ser present a les reunions d´aquests comités.

La FFIB compte amb 18 empleats i un grup molt nombrós de col.laboradors que desenvolupen una tasca molt important, bàsica pel funcionament de la Federació.

Crec també oportú parlar de l´aspecte econòmic… He de dir que Miquel Bestard, no cobra de la FFIB. Tampoc li costa res, les despeses de viatges i representació en general no em costen res, és obvi que ha de ser així. Eliminar el sou durant aquests 7 anys que duc de presidència ha estalviat molts doblers a la federació.

– Obligacions i sacrificis del càrrec…

Quan una persona agafa un càrrec hi ha d´haver il.lusió, ambició i dedicació. El dia que no mantengui la il.lusió ho ha de deixar. Es complicat, els meus amics em diuen que ha de ser mal d´aguantar, però com que jo en aquest aspecte em consider “feiner” i no tenc horari, m´agrada i m´il.lusiona.

En el tema familiar, és impossible dur a terme una tasca així si no tens la comprensió i recolçament de la família. En el meu cas els meus fills són ja grans i no em necessiten tant com abans i la meva dona em comprén i em dona suport.

– Bestard parla del Constància…

El Constància és un dels equips històrics del futbol balear i especialment mallorquí. Durant un temps va ser el millor club de les Illes. La rivalitat entre “barralets” i “constanciers” a mitjans segle XX era gran. El que li ha faltat al Constància amb el pas del temps pot ser sigui un poc d´equilibri, de regularitat. Pens que dins la tercera és l´equip més punter i que any rera any està en els llocs d´adalt, sabent-se conservar en aquest línia i evitant anys dolents que el duguin a regional prefent.

– Quin és el lloc que ha de tenir el Constància per història, massa social alatergada i ciutat a la que que representa?.

El club inquer, és un club a tenir molt en compte i a respectar. Seria bó que ascendís a 2ª divisió B.

– Idees d´un president de la FFIB per a un club que vol tornar recuperar la posició que un dia va tenir… Que li falta ò que ha de millorar el Constància per tornar en aquesta posició?

Els projectes basats en l´àrea social són molt importants, accions dirigides a que molta gent s´integri. Que el poble s´acosti al club és bàsic, hi va haver un temps que el Constància era una pinya d´inquers i de gent d´altres pobles (fins i tot de Sóller). A pesar de tot sé que el club fa tot el que pot i que no és senzill…

Per una altra, banda per una junta és també important tenir unió i tranquilitat i saber estar tant en els moments dolents com en els bons.

– Millor jugador de la història del Constància.

Per jo, el millor jugador de la història pot haver estat Tomeu Llompart.

– Millor jugador per posicions.

Com a porter m´agradaven en Vilar i en Pere Gost, vot en Pere Gost. Defensa Tomeu Llompart, migcampista Miquel Corró i davanter Miquel Vaquer.

Miquel Prats.