– Joan Oller, dades personals.

Som en Joan Oller Garcia, vaig néixer el 9-12-1987 a Llucmajor. La meva alçada és de 1´81 mts i el meu pes és de 72 kgs.

– Família i amics…

El meu pare nom com jo Joan i la meva mare Maria del Carme. A la família som quatre germans, Mateu de 34 anys, Miquel de 31, Toni de 25 i jo que en tenc 23. El meu germà Toni també és futbolista, juga al club del nostre poble, a l´Espanya de Llucmajor. Tots quatre germans tenim bona relació i a més duim un restaurant a mitjes, “Pizzería Can Joan” a Llucmajor.

Al meu temps lliure m´agrada estar amb els amics. Ens trobam molt al bar del meu amic Sergio Nevado, a “Tapeo Nevados”, a on veim el futbol, jugam a cartes (tuti loco, póker…). També partim en moltes ocasions cap a Palma per sortir un poc i anar al cine. A l´estiu si disposam d´una barca ens agrada sortir amb ella, navegar un poc i fer un poc de “donuts…”. També ens agrada anar a les festes dels pobles. Facem el que facem el més important es juntar-se amb els amics i la família, he estat dos anys jugant a futbol a Ceuta i Melilla i ara aprofit per estar més amb ells.

– Currículum futbolístic.

Als 7 anys vaig començar a l´Espanya de Llucmajor fins a cadet de primer any a on vaig jugar un any a Campos. El Mallorca ja s´havia fitxat amb jo amb anterioritat, però no va ser fins a segon any de cadet que vaig partir cap a les seves categories inferiors. Vaig jugar en el club palmesà fins a primer any d´amateur(amb el seu filial Mallorca-B). Al segon any d´amateur vaig fitxar pel Ceuta de 2ª divisió B junt amb en Bernat Alomar. Finalitzada la temporada ceutí vaig tornar al Mallorca B fent la pretemporada, encara que finalment vaig fitxar pel Melilla també de 2ª divisió B. Parlam de la temporada passada 2009-10. A pesar d´arribar tard a Melilla, amb la temporada començada, a la jornada número 10 ja vaig aconseguir ser titular davant el Poli Ejido equip que anava segon classificat. Vaig jugar 22 partits de lliga i 14 d´ells de titular, a més de jugar de titular els 2 partits de play off d´ascens a 2ª divisió A davant l´Universidad de Las Palmas. A lliga havíem fet segons empatats a punts amb el campió el Granada de Dani Benítez, jugador al que consider un bon amic.

A Melilla hi havia molt d´ambient, la població esteia volcada amb l´equip i hi podia arribar a haver 5000 espectadors al camp. Vaig coincidir amb jugadors com Jonay Hernández internacional absolut amb Veneçuela en 30 ocasions i amb Chota ex jugador del Levante.

– Autodefinició com a futbolista.

Pens que som un jugador d´equip. A més d´aixó puc ser un 2ª punta, mitja punta ò interior esquerre amb la opció de sortir cap enmig i cercar porteria. Pensant amb el gol, m´agrada rebre entre línees, fer un bon control orientat per asociar-me amb el davanter amb una paret, tornar a rebre a uns 10 metres de porta i encarar ja en 1×1 al porter. Una altra opció de gol és aprofitar el “desmarque” del davanter per fer jo un “desmarque de ruptura” entrant de 2ª linea i rebent la pilota per intentar finalitzar.

– Joan, tu tens l´experiència d´haver jugat en el filial d´un equip de 1ª divisió. ¿Qué té de particular en quant a entrenament, mentalitat, etc aquest fet?

Tens totes les comoditats necesàries per poder entrenar al més alt nivell. Si tens qualque lesió saps que estaràs ben atés i et respaldaran. Per una altra banda, tots els teus companys són joves i s´esforcen al màxim perque estan molt ilusionats, a més al camp d´aprop veus el primer equip entrenant i penses que qualque dia pots estar allà amb ells.

Si un camp no està amb bon estat saps que n´hi ha un altra, i és clar que quan millor està un camp més ritme en el joc hi ha. L´únic hándicap és que a un filial en ocasions és més mal de fer formar un bloc, un equip… Tothom vol destacar i a més molts de jugadors pujen i baixen del primer equip i no arriben a acoplar-se bé.

– Joan Oller i la selecció espanyola sub-19.

Vaig tenir la sort de poder disputar un partit amb la selecció espanyola sub-19. En aquesta convocatòria hi havia en Martí Crespí, Carmona, Piqué, Granero, Mata, Crespo, Adán, etc. Es va realitzar una concentració a Las Rozas, amb dos entrenaments i un partit contra el Rayo Vallecano. Vaig sortir d´inici disputant 65 minuts en la posició de mig dret. La convocatoria va arribar perque el seleccionador espanyol em va veure fent un bon partit al mini estadi contra el Barça juvenil. Impresionava estar al costat de jugadors que ja eren al Barça B ò al Castilla. Vestir la roba de la selecció espanyola imposa molt de respecte…

Amb la selecció balear també vaig ser campió d´Espanya a categories aleví i juvenil junt amb Martí Crespí i Bernat Alomar.

– Com es produeix el teu fitxatge pel Constància.

Em va cridar en Miquel Garriga i em mostrar l´interés del club. Tenia altres equips interessats també i alguns amb millor oferta econòmica. Em vaig decidir pel club d´Inca per que valorava el nivell de la plantilla, l´experiència del míster, la instal.lació de gespa natural i per la condició de “club gran” del Constància.

– Hem vist ja a Inca al millor Joan Oller ò encara ha d´arribar?

No vaig fer la pretemporada amb l´equip i aquest fet condiciona, a més m´havia d´acostumar a jugar a 3ª divisió després de 2 anys sense ser-hi. Quan començava a estar bé i el dia que vaig jugar el meu millor partit, em van fracturar el nas a Binissalem. Ara fa 5 setmanes que estic de baixa per la lesió muscular i esper tornar aviat per estar bé físicament (aquest fet és primordial) i arribar al meu millor moment. El millor Joan Oller és el que es va poder veure a la 1ª part dins Binissalem. Amb un poc de sort arribarà el final de lliga i la lligueta i estarè bé i fresc per donar el meu millor rendiment.

– Joan, apareix el geni de la làmpara i et dona un desig personal. Tria…

Posats a demanar, li demanaria ser un “bon” i “gran” jugador profesional de futbol. “Bon jugador” per calitat física, tècnica i tàctica. “Gran jugador” per ser una persona centrada i humil.

Miquel Prats.