Alineacions:

Sporting Mahonés: Marc, Olaya, Jona, Olives, Cotton (Joan Pons 62′), Edu (Seguí 81′), Gomila (Riera 73′), Méndez, Bagur, Ayala i Hadrami.

CCE Sant Lluís: Manel, Darío, Miki, Pablo, Jordi Pons, Miguel Martínez (Raúl Martínez 81′), Pau Reynés, Héctor, Nacho (Hemerson 62′), Iván Rumbo (Ricky 51′) i Zouhir (Benito 56′).

Gols: 0-1 Min. 54 Ricky, 0-2 Min. 86 Hemerson

Colegiats: Mohamed Oualid, ajudat a les bandes per Iván Bermúdez i Daniel Mercadal.

Incidencies: Uns 700 espectadors a San Carlos.

Comentario:

Ho van aconseguir i s’ho mereixen. Després de molts anys i molts jugadors vestint la samarreta del CCE, l’equip juvenil va tornar a recordar a equips passats i temps millors. La seva victòria és una victòria de fe, de lluita, de passar-ho molt malament en anys anteriors però és una victòria merescuda. Ningú més que ells sap el que els ha costat aixecar el títol de campions de Copa Juvenil. Es presentaven al partit amb els nervis lògics d’una final però amb la lliçó ben apresa.

L’encontre va començar amb les grades de Sant Carles plenes de colorit i plenes de públic de tots dos bàndols. Els nostres, que estrenaven indumentària, van sortir al terreny de joc amb les idees molt clares i més tranquils del que els esperava. Els importants primers 15 minuts de la trobada van tenir color lluiser, que molt ben plantat sobre el camp portava el pes del partit. Tres ocasions clares de gol en els primers minuts feien presagiar una tarda-nit tranquil · la. Però la tranquil · litat en una final brilla per la seva absència. Amb els dos equips ja endollats i deixant els nervis en un segon pla, tots dos contendents van posar sobre el camp el millor de si mateixos.

Els de Miki Gomila després d’uns minuts de dificultat, van treure les seves millors armes i van recollir el testimoni dels de Martínez per a partir del minut 20 portar ells el control del partit però sense arribar amb claredat a la meta defensada per un molt segur Manel. El porter visitant va tenir una trobada espectacular, sense errors, i transmetent una seguretat als seus companys impròpia de la seva edat. En el bàndol sportinguista, Sergio Ayala i Edu eren del millor del partit, però no en tenien prou per arribar amb claredat a la meta lluisera. El partit, molt esportiu en tot moment començava a tenir tints dramàtics. Tots dos equips volien arribar al descans per davant en el marcador però la pressió podia amb ells i no aconseguien materialitzar les poques ocasions que creaven. El col · legiat, molt bé durant tot el partit, enviava a ambdós conjunts a vestidors per refrescar-se i baixar pulsacions.

Després del pas per vestuaris i després de les diferents consignes dels dos entrenadors, tornaven al verd de Sant Carles sense canvis en ambdós equips. La segona part començava igual que la primera, el CCE, sense nervis i amb arribades a l’àrea de Marc i els sportinguistes intentant treure de sobre el setge blavós. La grada era conscient que els canvis anaven a decantar la trobada i així va ser. Als 51 minuts, Vicente Martínez donava entrada a Ricky per un molt treballador Iván Rumbo, i tres minuts més tardes i en la primera pilota que tocava posava per davant als seus i donava la primera alegria de la nit a l’afició lluisera present a San Carlos. El gol no desmoralitzava l’Sporting Mahonès que seguia buscant la porteria visitant però sense perill. La defensa dels de Martínez molt segura durant tot el partit aconseguia aturar les envestides dels de Gomila. Els canvis anaven desenvolupant-se amb el pas dels minuts i els problemes físics també. Nombroses interrupcions a causa de problemes musculars frenaven el ritme del partit. Als 86 minuts arribava la sentència definitiva. Mal refús de la defensa sportinguista, pilota en l’aire, i Hemerson amb una enorme fe i convicció disputava la pilota alt el porter Marc, la pilota quedava morta dins l’àrea i amb moltes dificultats aconseguia el 0-2 i provocava la bogeria dels seus.

El col · legiat, afegiria 5 minuts als noranta reglamentaris, i van ser cinc minuts d’ansietat per celebrar l’anhelat títol. Però van passar més ràpid del que s’esperava, i es va desencadenar la bogeria, les abraçades, els plors entre els jugadors lluisers. El que tant havien desitjat ja el tenien. CAMPIONS DE COPA!!

El capità sportinguista passava per la llotja a recollir el seu merescut trofeu de subcampió i Jordi Pons, capità lluiser, feia el mateix davant l’atenta mirada dels seus companys. Trofeu a la part alta del cel maonès que donava el punt de partida a la festa i a les rialles per als jugadors del CCE.

A partir d’ara, un dia de celebracions, i el dilluns a començar de nou. La lliga comença aquest cap de setmana i el C.E. Ferreries espera. Ja res serveix, el títol a la vitrina, i el comptador a zero. Comença la lliga, comença el bo.

CCE Sant Lluís

Fotos Laura Muñoz