Alineaciones:

CCE Sant Lluis: Victor Cicuendez, Alex Arcos, Joan Marc Venegas, Carlos Pons, Benjamin Vicente Fernandez, Mateu De La Viuda Borras, Joan Pons, Xavier Sintes, Xavier Venturini, DamiÀ Vinent y Ismael Ruiz.

Sustituciones: Joan Sintes por Xavier Sintes (min.49), Victor Gomila por Alex Arcos (min.54), Iker Jimenez por Joan Pons (min.58), Lluis Camarena por Xavier Venturini (min.60) y Hugo Fernandez por DamiÀ Vinent (min.63)

CE Ferreries: Francesc Bosch, Alex Hidalgo, Daniel Pons, Sergi Bosch, David Florit, Cristofol Joan, Pere Enrich, Oscar Roca, Antonio Cantero, Isaac Alcaide y Aaron Hidalgo.

Sustituciones: Pau Benejam por Sergi Bosch (min.41) y Marcel Pons por Oscar Roca (min.47)

Goles: 0-1 Isaac Alcaide (min 2), 0-2 Antonio Cantero (min 5), 0-3 Pere Enrich (min 34), 0-4 Antonio Cantero (min 48) y 0-5 Francesc Bosch (min 55)

Árbitro: Jose Paul Esteve Hind.

Tarjetas: Pere Enrich (amarilla, min 25) para el CE Ferreries.

Comentario:

Defineix el diccionari de la Reial Acadèmia De La Llengua Espanyola el “Déjà vu” com l’experiència de sentir que s’ha estat testimoni o s’ha experimentat prèviament una situació nova i bé poden dir d’això, els infantils de Felip que van disputar una nova trobada ple de semblances que els anteriors i amb la mateixa final. Molt ordenats, línia defensiva avançada, treball en equip tant en tasques defensives com ofensives i superioritat física del seu oponent, al final, massa càstig en el tempteig per als blaus en un dels seus nous i bons partits de Copa Infantil.

El seu rival el CE Ferreries va portar la iniciativa durant gran part del matx però els locals es trobaven còmodes i ja esperaven aquesta situació. La setmana havia servit per treballar una sèrie de conceptes per contrarestar el seu rival que als cinc minuts ja guanyava per 0-2 amb dos gols des dels onze metres obra d’Alcaide i Cantero que donaven un avantatge enorme gairebé sense haver gaudit de temps per això.

La defensa avançada i les línies molt juntes feien que els espais al centre del camp amb prou feines hi per als blaugranes que esperaven un altre rival molt menys predisposat a la feina. La superioritat física donava avantatge en una sèrie de situacions als visitants i per això el tercer gol a la vora del descans donava un avantatge pràcticament insalvable per als de Flors que marxaven a la caseta amb el 0-3 al minut 34 quan Pere aconseguia batre a Víctor que poc més podia fer.

La volta al camp després del pas pels vestidors no va fer més que reafirmar que els blaus estaven realitzant un partit sensacional, resultat a banda. Els jugadors que s’anaven incorporant al camp en substitució d’algun company seguien rendint al nivell dels substituïts i el nivell de treball del grup no se sentia perjudicat. Demostren els nois partit rere partit que el seu nivell de compromís amb el grup és màxim i la seva millora evident.

La trobada anava avançant per la mateixa tònica, 0-4 de Cantero als 44 minuts en una nova situació que els blaus poc més van poder fer i el definitiu 0-5 de Bosch al minut 55 que donava els tres punts als visitants però que no deixava tristos als de Felip que van veure com la seva millora és palpable setmana rere setmana.