Durant l’historia del futbol balear s’han pogut veure situacions per les quals s’ha suspès un partit, des de terrenys de joc impracticables, fuites de llum, fins a invasions de camp per part de l’afició. Però cap d’aquestes va ser la raó per la qual el passat dissabte l’equip juvenil del Bunyola C.F. va decidir no voler seguir disputant un partit de la 2ª regional.

Era el minut 77 de partit al camp de futbol Miquel Bestard quan l’àrbitre, Santiago Rosselló Tudela, va cridar al delegat local per instar-li que si la grada no callava cridaria a les forces de l’ordre, a la Guàrdia Civil, perquè els identifiquessin. Seguidament el delegat local va demanar calma a l’afició i va instar aquest pic a l’àrbitre que el partit no podia seguir així, perquè l’ambient s’anava escalfant, a dintre i fora del camp, per culpa de la dictadura que s’estava esdevenint, i si tornava a haver-hi una decisió que no pertoqués, el seu equip no seguiria disputant el partit, perquè l’únic que estava aconseguint era que els jugadors sentissin impotència per lluitar contra un element que no és entrenable. Amb la velocitat quasi d’un acte reflex el col·legiat va expulsar al delegat en qüestió (perquè? Si no li faltà al respecte en cap moment) i aquest va donar ordre als jugadors de no seguir el partit.

Aquest acte de suspendre el partit no ve d’una decisió, sinó d’un cúmul de actituds equivocades, d’una espiral de 77 minuts de prepotència arbitral que van desembocar en la suspensió del partit. No voler seguir les normes dictades que tothom sabia que eren injustament aplicades. Aquest equip juvenil de 2ª Regional va dir basta, així no volem jugar, perquè no era jugar, era estar a mercè del judici d’una persona que no mereixia vestir l’uniforme d’àrbitre.

Setmana rere setmana hi ha actituds així, o faltes de respecte als equips i aquests no tenen cap arma per combatre i quan s’arriba a aquest punt de no poder més és l’únic que queda, abandonar, dir, així no. Dit tot això, l’arbitratge, com bé sabem, és molt complicat, i tots erram, com és normal, els entrenadors, els jugadors, l’afició, en tot moment hi ha gent fallant. No demanem àrbitres perfectes que tenguin ull clínic i siguin inequívocs com màquines, sinó tot el contrari, demanem àrbitres més humans, més persones, més propers als jugadors oberts a xerrar i discutir civilitzadament. La prepotència i aires de dictador que mostren alguns no fan gens de falta dins els terrenys de joc , l’únic que fan és embrutar el millor esport del món.

 

Joan Luna Mateu para Fútbol Balear.