Nico Baleani, un dels noms de moda del futbol llosetí. És l’home del minut 65, qui va marcar en la primera victòria de la història a Segona Divisió B. El de Palma ens mostra la seva part esportiva, però també humana, i és que Nico divideix el seu dia a dia en futbol i universitat. Baleani procedeix del Mallorca ‘B’, que, actualment, es troba a la Tercera Divisió. Pero no és la primera experiència del de Ciutat a la categoria de bronze. La temporada passada va disputar un total de 34 partits amb el filial mallorquinista. Ara, Nico Baleani, ja adaptat a la rutina que suposa entrenar a Lloseta, ens explica la situació de l’equip i la seva personal.

– Ja són tres mesos entrenant a Lloseta i defensant l’escut del Llosetense. ¿Quines sensacions li han causat l’ambient del poble?

– Me està sorprenent molt. Cada partit el camp està practicament plè i, tot i que no hem tret bons resultats a casa, la gent sempre agraeix l’esforç de l’equip. Això et dóna confiança.

– Què es el que més li ha sorprès del club en particular?

– Per part del club, les ganes de superar-se cada dia. Si fas un repàs del material que hi havia quan vaig arribar a tot el que hi ha ara… Fets com aquest, parlen molt bé del club, del sacrifici que estan assumint per adaptar-se a la categoria.

– Per quin motiu Nico Baleani va acceptar la oferta del Llosetense?

– Tenia una oferta de la península damunt la taula, però quan vaig conèixer que el Llosetense havia aconseguit l’ascens vaig decidir esperar. Al final, per tema estudis i família em vaig decantar per quedar aquí.

– Quines referències tenia del club abans d’arribar?

Sabia que havia estat tres o quatre anys a dalt a Tercera, fent play off o quedant-hi a prop. A més, vaig seguir qualcun partit de la fase final per televisió. Encara que quedi poc d’aquell equip, pensava que era un poble i un equip molt atractiu.

– Què se li va passar pel cap després de marcar en la primera victòria del Llosetense a la Segona Divisió B?

– Quan marques el gol, no penses en altra cosa que córrer a celebrar-ho amb els teus companys, però record més quan l’àrbitre va pitar el final, va ser el moment de més alegria. Després de dos o tres mesos sense guanyar i aconsegueixes una victòria a l’estadi del Barça, ja et pots imaginar. Després, el vestuari va ser una autèntica festa.

CD Llosetense