No ha pogut ser, i ja van tres ocasions consecutives, l’equip de Moyano es va quedar de nou a les portes d’una final de Copa que persegueixen però que no arriben a trobar. Amb el condicionant del resultat del partit d’anada però amb la il·lusió de fer una proesa, l’equip lluisser acabar cedint fins i tot en el partit amb el gol a la contra del local Ricky, ja en el tram final del partit.

Els visitants van arribar al Municipal de Mahón confiats en poder com a mínim disputar-li la classificació als d’Adriano Garcia però aviat es van adonar que amb el pas dels minuts tot se’ls complicava més.

En l’inici del partit, els dos equips es trobaven temorosos i desconfiant l’un de l’altre, els locals van sortir concentrats i tenint molt respecte als nostres i intentant evitar el gol matiner dels lluissers que pogués complicar l’eliminatòria. Els pupils del tècnic basc, per la seva banda, van acusar la por al fet que els locals a la contra deixessin sentenciada l’eliminatòria molt aviat i per això s’atrevian però amb cautela a fer un pas endavant. Van entendre els maonesos que el partit aniria millor per als seus interessos a mesura que el minuter fos descontant temps i així va ser, amb unes situacions ofensives amb molta circulació de la pilota anaven adormint la envestida lluissera inicial que tot i la necessitat d’anotar primer no acabava de trobar-se amb la frescor necessària en les cames per a aquest tipus de partits.

Una jugada combinada d’Helenio, Bili i Cabiro, acaba amb xut sec d’aquest últim en què Cristian va haver de posar la granota de treball per desviar a córner. Els blaus, avui de groc i negre, anaven a poc a poc trepitjant camp contrari però ja des d’aquests instants inicials es va veure que no era el seu dia, l’esforç de les ultimes jornades, estaven fent efecte en l’estat físic de la plantilla.

Pepe, Alberto, Isaias i Isael eren els quatre encarregats de posar en problemes a la defensa sportinguista però els experimentats centrals locals i un migcampista de contenció com Ferra deixava en res qualsevol possibilitat d’arribar amb perill a la porteria de Triay. Al descans es va arribar amb taules i el cronòmetre afavorint als de Garcia.

La tornada a la gespa va portar a un CCE que deixa tot el tanc de gasolina sobre el Municipal, variant el dibuix tàctic per buscar mes presència en area rival. Molt mes profund estava sent el quadre de Moyano assumint el tècnic basc un risc a la part posterior, no hi havia res a perdre. Alberto i Dario en les bandes estaven donant amplitut al centre del camp visitant que a poc a poc anava combinant mes i provocava desajustos en l’entramat defensiu sportinguista. Els canvis marcaven les intencions de tots dos tècnics, el lluisser, posar tot l’ofensiu per buscar l’última empenta, i el local, posar velocitat dalt per matar a la contra.

I així va ser, Ricky buscant metres per darrere dels tres centrals visitants es va trobar sol davant Cristian al que va superar per deixar l’eliminatòria liquidada, minut 78 i 1-0 per als sportinguistes que tenint els dos peus a la final. Els últims minuts van ser una demostració de força i amor propi lluisser que almenys volia tancar aquesta Copa amb una victòria, va poder matar l’equip maones de nou a la contra però en ocasions Cristian i altres la mala elecció en la passada final deixa el marcador final en l’1-0 comentat.

Ara si, el CF Sporting de Mahón ja no era finalista virtual, era una realitat que per segon any consecutiu acabava amb les aspiracions del CCE i es plantava en la seva segona final consecutiva per intentar revalidar títol. Els de Moyano, de nou poden deixar aquesta competició amb el cap ben alt, quan ningú donava un duro per ells, van ser capaços de sobreposar-se a tot i plantar-se en aquestes semifinals, que bé han merescut per l’esforç realitzat. Un altre any serà.

CCE Sant Lluís