M’agradaria escriure unes paraules com a capità del primer equip de l’Escolar…

«…crec que ha estat un any dolent pel que fa a l’equip, on nosaltres com a jugadors tenim gran part de culpa, però també he de dir que és complicat quan la gent que dirigeix un grup no confia en les possibilitats d’aquest i esta més pendent dels altres que del que té al seu propi equip»

Primer de tot, el que voldria fer és demanar disculpes a tota la gent de Capdepera i Cala Rajada, a tots els jugadors del futbol base i sobre tot als aficionats que han vengut a veure’ns durant tot l’any.

Molts sabreu que ha estat un any complicat, en què les coses no han sortit bé, han passat moltes coses durant tota la temporada, però també crec que el fet de baixar de categoria és la suma d’un parell d’anys enrere.

Resumint una mica la temporada, puc dir que es va començar el projecte amb equip tècnic de tres entrenadors nous, dos dels quals són del poble, amb la idea de canviar l’estructura dels entrenaments i de la pretemporada, ja que a Capdepera vivim del turisme i és molt complicat ajustar els entrenaments a tots els jugadors. Es va començar entrenant de 22’00 a 00’00 de la nit (d’agost a octubre, fins que els jugadors es van plantar) perquè poguessin venir els jugadors que fan feina de temporada, encara que els que fan feina de nit tampoc podien venir. Va ser un gran sacrifici i compromís per a la gent que fa feina de bon matí i de la gent que acabava de treballar als hotels i venia corrents a entrenar. Però semblava que donava resultat, a principi de temporada es van aconseguir tots els punt de la primera volta. Però el fet va ser que es van cremar els jugadors, ja que anaven molt cansats i es va començar a perdre. I això va fer que els entrenadors abandonassin l’equip. Després de 8 jornades perdent i sense acabar la primera volta, l’equip tècnic va dir que ells no havien comès cap errada però que deixaven l’equip, crec que varen posar moltes excuses quan les coses es van posar complicades.

Com a capità, el president em va demanar si em podia fer càrrec de l’equip, però no em veia capacitat per fer d’entrenador-jugador. Però sí que em vaig comprometre a realitzar els entrenaments mentre cercaven entrenador. Al cap d’una setmana la directiva va aconseguir que en Biel Torres es fes càrrec de l’equip, venia amb molta il·lusió, però les coses no són com fa deu anys i al cap d’unes quantes jornades també va decidir deixar l’equip.

I aquí va ser quan per mi es van complicar les coses, ja que no hi havia cap persona disposada a agafar l’equip i me’n vaig haver de fer càrrec com a jugador-entrenador. És la cosa més complicada que m’ha passat mai dins el món del futbol, però no podia deixar de banda els meus companys i baixar els braços. Vaig acceptar i em va passar factura el primer partit, derbi, Escolar – Cala Millor. Jo estava massa nerviós i quan finalitzà la primera part em van expulsar de llarga durada, però vaig reflexionar i vaig decidir assumir el paper d’entrenador. Només tenia un objectiu, salvar la categoria, cosa que creia que era possible. Des del meu punt de vista, era canviar un parell de coses, la metodologia d’entrenament, la confiança cap els jugadors, la motivació i fer veure que si un vol les coses es poden aconseguir.

També s’ha de dir que ha esta molt complicat aixecar una vaixell a final de temporada, quan ens han faltat una mica de sort i de temps, però diuen “si mal piensas, acertaras”, i sé que hi ha aspectes que han ajudat que l’Escolar baixi. Però no entraré en polèmiques arbitrals ni ajudes entre equips de Ciutat o pobles veïnats.

El que és cert és que l’objectiu no ha pogut ser. Però tot i així he de dir que estic molt content d’haver assumit el repte i he de donar les gràcies a la gent que ha cregut en mi. A Toni Fajardo, que encara que la gent només vegi aquests darrers mesos, ha treballat per al club, i a mi m’ha donat oportunitats i ha cregut en Jaume Faba. He de donar les gràcies als aficionats que han vengut i han cregut que era possible. I sobretot he de donar les gràcies als meus companys, per ajudar-me. Tot i així, crec que ha estat un any dolent pel que fa a l’equip, on nosaltres com a jugadors tenim gran part de culpa, però també he de dir que és complicat quan la gent que dirigeix un grup no confia en les possibilitats d’aquest i esta més pendent dels altres que del que té al seu propi equip.

M’agradaria acabar dient que, com a simpatitzant d’aquest club, com a net i fill de persones que ha estimat i estimen el C.E. Escolar, i sobretot com a jugador i capità del primer equip (estigui a la categoria que estigui), vull demanar als aspirants a la directiva que es deixin de crear tants de conflictes. Si realment estimen el club de Capdepera i Cala Rajada, guanyi qui guanyi, han de voler seguir fent feina per al C.E. ESCOLAR. Un club amb molta d’història, en el qual no es pot deixar de treballar per intentar dur-lo al lloc que es mereix. Que les candidatures s’asseguin plegades i escoltin l’himne, i que s’adonin que és el club de futbol del poble, dels seus pares, dels seus padrins, on jugaven quan eren joves, on han viscut moltes coses, i no és el moment de tirar tot això per terra, per molt bé o molt malament que s’hagi fet fins a dia d’avui. Només hi ha d’haver un objectiu i és diu C.E. ESCOLAR, club amb molt de passat i on s’han de voler fer coses per al present i mirar cap al futur. Club de futbol del poble, per als nins i nines, per als joves i per als aficionats del municipi de Capdepera.

 

VISCA L’ESCOLAR.

 

JAUME FABA SANCHO

Cap Vermell