Època de treball en els despatxos, de valorar el fet i sembrar per afrontar la propera temporada amb majors il·lusions, en definitiva, activitat frenetica per els dirigents. Entre tanta ocupació, hem trobat un lloc a la “jornada laboral-futbolistica” del màxim responsable directiu de la secció de futbol del CCE Sant Lluís.

Davant d’unes aigües, millor que davant d’unes cerveses … no fos cas que “las rubias” desencadenin una eufòria mal continguda, xerrem amb Jose Maria Vidal, que no els sona ?, perdó, xerrem amb en Kote .. ara si , veritat?

Igual que hi ha prototips de nous entrenadors, nous jugadors etc .. en Kote representa la corrent moderna de dirigent actual. Jove, preparat, inquiet, “enamorat de les noves tecnologies”, no ho dubtin .. aquest “Guaje” apunta alt!

Mai millor dit, cuiner abans que frare, pocs secrets té el món del futbol per a ell. Jugador quan era jove, entrenador en els seus anys madurs i dirigent en l’actualitat, algú dóna més?

L’any 80, naixia un “Guaje” que ja mostrava les inquietuds futbolístiques a la pista del col·legi amb en Siso Astol i en Sinó, després en camp de terra amb Toni Seguí, Valera i així fins categoría juvenil encara que tenia edat cadet. La seva posició, porter, clar estava, per sentir-se ja des de jovenet “sol davant el perill” i haver de prendre decisions des de ben aviat.

Després de penjar els guants, inicia els seus estudis d’iniciador i va començar a fer els primers passos com a tècnic, sempre a Ses Canaletes, fins que, com a altres, circumstàncies de la vida, va agafar direcció cap a Maó i aparca les seves inquietuds a l’Sporting Mahones, per fer-se càrrec de l’equip Benjamí dels de la carretera de Sant Lluís, compaginant la seva tasca com a tècnic ajudant de l’equip cadet ia posteriori amb el juvenil, amb en Joan Villalonga i amb un històric del futbol menorquí, Justo Olives. 

Després del seu pas de quatre anys pel conjunt sportinguista, una xerrada o alguna cosa més amb els amics i amb decisió i coratge van donar un pas endavant per dirigir al CCE Sant Lluís, gairebé res!

Sis temporades, de moment, al capdavant de 16 equips, 257 jugadors, 30 entrenadors i un nombre semblant de col·laboradors. Asseguts, li plantegem algunes preguntes:

P: Objectius del Club?
R: El CCE Sant Lluís, és clar, fa una tasca social dirigida al poble, vinculada a una part formativa, tant de jugadors com de persones i una part més competitiva, fonamental en el personal i esportiu del jugador que passa per Ses Canaletes.

P: Amb quins mitjans compta el Club?
R: La part mes vista, l’esportiva, a través d’un professional del món del futbol com en Moyano, després la gestió burocràtica i per descomptat amb la implicació de la resta de companys de junta directiva i resta de personal que estan, per la tasca de aportar el seu granet de sorra perquè el CCE funcioni.

P. Aviat veurem, tal club es presenta amb tants jugadors, un altre club amb tants mes, altres amb … sembla una competició a veure qui presenta més. Hi ha mitjans en el CCE per atendre tanta gent?
R: Hi ha més mitjans dels que havia però menys dels que es necessiten.

P: Quina diferència hi ha entre el CCE Sant Lluís i altres clubs?
R: La fi que busquem tots és el mateix, la forma d’arribar a aquest fi és el que ens fa diferents.

P: ¿Que et falta per sentir-te realitzat com a dirigent del Club?
R: Falta sempre falta, ara bé,  pot ser que passin 10 o 20 anys i una cosa que hàgim instaurat aquests anys perduri en el temps, aquesta es la satisfacció a nivell personal.

P: ¿Com és la relació del Club amb el poble i amb l’ajuntament?
R: El dia que ets conscient del que mou el CCE Sant Lluís, de la tasca que fa per al poble és del dia de la presentació. És el reflex del que som com a entitat i no només pel que fa a quantitat. Amb l’ajuntament, independentment del color polític del que governi, sempre ens sentim ajudats.

P: ¿Com veus actualment el futbol menorquí?
R: Com diuen els veterans, esta igual que abans, no canviar per res la unió que hauria d’haver, i pel que veig, estara molt temps així, cadascú ha de mirar-se al seu “ombligo” i saber perquè.

P: Veus cada vegada mes diferència, la dependència de Palma per a tot tipus de gestions?
R: Mentre aquí alla gent que vagi al capdavant i faci la seva feina de bona manera, Menorca serà Menorca. Per exemple, se sent habitualment que a la JIM (Junta Insular de Menorca), “Sempre estan els mateixos”, però mentre no hi hagi un grup de gent de veritat, que vulgui donar el pas endavant i generi una alternativa possible, sempre estaran els mateixos. Encara que després, potser el que vingui sigui pitjor (rialles)

P: I ja parlant una mica del futur, ¿on vols “portar” al Club?
R: Volem agafar un camí que sigui el del sentit comú, amb serietat i gent preparada, això no vol dir no guanyar, no competir, no lluita per una victoria o un ascens, evidentment per arribar també a això es necessita treball i encert en la presa de decisions.

P: I a nivell personal, en el futbolístic, ¿on vols arribar?

R: D’aquí a tres anys, que és el temps que ens queda de “mandat”, deixar al CCE a un punt superior al que el trobem quan vam arribar. Sera fruit del treball de tots, de nosaltres com a dirigents i dels  entrenadors, jugadors que han passat durant aquests anys per aqui, tots aporten aquest plus que ens fa millorar com a Club, no depèn d’una tasca en concret, depèn d’aquest treball de tots, d’aquest compromís, d’aquest voler mes, sense oblidar-nos d’aquest punt de sort necessari en moments determinats.

P: ¿Que entens per Escola de Futbol?
R: Alli on un jugador de manera individual, des del seu inici fins a la seva finalització ha patit una evolució des que va entrar tant a nivell esportiu com a nivell personal.

P: I a nivell personal, ¿Cap a on vas? ¿On vols arribar?
R: El “Jo” de fa 6 anys, al “jo” d’ara, a crescut i bastant

P: Important fixar una data, i d’aquí a tres anys, que sera d’en Kote?
R: Les circumstàncies diran, fins llavors, a viure el dia a dia, amb records i experiències viscudes aqui i ja veurem.

P: El teu pitjor record o experiència viscuda en aquests sis anys?
R: Sens dubte, la eliminació del Regional Preferent en semifinals de Copa contra l’Sporting de Maó en els penals.

P: I a nivell personal?
R: Sens dubte, la pèrdua del meu pare fa uns mesos, el cos i els sentiments i les circunstàncies demanavan aturar, però no pots aturar-te al 100%, vas fent aturades però al 100% és complicat, malgrat tot el Club segueix i el dia a dia exigeix , però un aturada a nivell personal es va haver de fer i no li passar res al Club, no som tant fonamental al CCE.

P: I per a la nova temporada?
R: Cada any per aquestes dates, cal prendre decisions, com tots els anys, renovar la nostra il·lusió, i donar motius per renovar la il·lusió als que estan amb nosaltres, per afrontar un nou curs futbolístic.

Com bé han pogut llegir, i ja ho vam dir al principi, en Kote apunta alt.

CCE Sant Lluis