Alineaciones:

CD Menorca: Albert Cardona(Joan Sisntes min.46), Diego Lluch, Isaac Peña, Martin García, Carlos Mata, Marc Bagur, Francisco Ramos, Alex Romero, Juan B. Armendariz, Pau Crespo(Aaron Vaquero min.83),Luis Fernando Rivero(Alex Sintes min.68).

Sant Lluís: Llorenç Olives, Ivan Pons, Josepe Mascaro, Adria Torres, Joaquin Guarino, Joaquin Coloma, Banjamin Vicente Fernández, José Jorda, Raul Previ, Pablo Rodríguez(Joan Olives min.76), Raul Quevedo(Damià Vinent min.61).

Goles: 1-0 Fernando Rivero min.21, 1-1 Raul quevedo min.33, 2-1 Pau Crespo min,56, 2-2 Raul Previ min.69, 3-2 Francisco Ramos min.85, 3-3 Adria Torres min.89).

Árbitro: Francisco Pelaez Jiménez.

Tarjetas: amarilla para Isaac Peña min.39, Juan B. Armendariz min.72 y Alex Sintes min.74 por el Meneorca y a Raul Quevedo min.43, Raul Previ min.74 y José Jorda min.79 por el Sant Lluis.

Comentario:

No ha pogut ser, i a fet mal. La loteria dels penals a separat a l’equip Juvenil del títol de Copa. El CD Menorca ha estat més efectiu des dels onze metres i s’ha enduit el primer entorxat oficial de la categoria, En una grada amb 500 aficionats de tots dos equips, els pupils de Victor Finestres i Jose Angel Moyano han donat tot pel tot per emportar-se el triomf. Ha estat un partit igualat, amb constants anades i vingudes en el marcador, sempre a favor dels locals, però, la major eficàcia dels locals els ha donat el títol per segon any consecutiu.

Els nostres han estat a l’altura del que demanava el partit, sense baixar els braços en cap moment han anat superant els cops que en forma de gols els donaven els blaugranes. Els primers instants van ser de recerca de control del partit, els nervis no van aflorar en cap moment però les ocasions no arribaven, molts acostaments però sense perillositat.

Al minut 21 es van avançar els locals, un centre des del costat dret mal defensat al segon pal acaba amb la rematada de cap de Rivero que posava el 1-0 i la primera pedra en el camí. El gol va deixar tocat l’equip lluisser, que va estar deu minuts per superar el handicap del gol blaugrana. El tècnic visitant movia les seves peces per a buscar mes profunditat, fruit d’això, una jugada per banda esquerra de Coloma acaba en centre al interior de l’area per a la rematada de primeres de Quevedo que aconseguia la igualada, el cronòmetre marcava el minut 30. Fins al descans, un dejavu dels primers 20 minuts, recerca de control de l’esfèric però sense profunditat, 1-1 i cap a vestidors.

La tornada de la caseta va ser amb els dos equips amb el mateix onze, amb el pas dels minuts s’anava notant el cansament en les dues esquadres, ho van aprofitar els de Finestres per assestar un altre cop als nostres, el tant de Crespo en el 56 posava la el trofeu algu  mes a prop dels seus. En aquesta ocasió, el tant no va fer mal als blaus, que van començar a mostrar els seus millors minuts de joc. Una jugada personal de Raul Previ al 69 tornava a posar les taules, tot per decidir (2-2).

Amb el pas dels minuts els dos equips començaven a pensar en els penals, la por va començar a fer efecte en tots dos que preferien no arriscar per no perdre el trofeu. Amb la trobada tocant a la seva fi, nou cop per als de Moyano, Ramos enganxava un cop de dreta des de l’interior de l’area per posar el 3-2, era el minut 85 i el CCE estava ko, o almenys podia semblar-ho.

No obstant això, els nostres desitjaven el trofeu, el buscaven i volien fer patir els blaugranes, no van donar el seu braç a tòrcer i van seguir lluitant. Amb el minut 90 ja superat i amb el CCE bolcat, Adria Torres va caçar una pilota entre un núvol de cames per afusellar el porter Sintes, era el 3-3 i ara si, els penals anaven a decidir.

El millor encert des del punt fatídic va ser el que va donar el títol al CD Menorca, els nostres abatuts, van deixar tot al camp, una altra vegada serà, podeu estar orgullosos del que heu fet.