Resulta que desprès de 21 partits, tota una volta de competició, amb l’equip en tercer lloc de la classificació, els jugadors i l’equip tècnic no s’entenen; «no hi ha feeling«, textualment. I «la cosa anava a més», segons la directiva. Per tant, la directiva s’ha vist en l’obligació de cessar a l’entrenador «perquè no poden treure a 22 jugadors». I que ara, que encara hi ha opcions de disputar l’ascens, és el moment de intentar un canvi.  Diu la directiva que l’entrenador no s’ha «sabut guanyar els jugadors» i que el malestar anava a més.

El nou entrenador serà Jeroni Adrover, fins ara coordinador esportiu i que ha estat segon entrenador en altres temporades. L’acompanyaran com a ajudants Carlos Faba i Trini, Miquel com a fisio i Manolo García com a delegat.
El canvi és l’entrenador que ve acompanyat de Carlos Faba. Els hi dessitjam el millor.

Aquestes són les explicacions de la directiva.

És evident que mai les coses es perden sols per un costat. Però si miram d’on ve l’Escolar, resulta que no ha aprés res i que ha volgut actuar com un club professional. Les dues darreres temporades, l’Escolar ha tengut sis entrenadors, alguns ho han deixat perquè no hi havia res a fer, els jugadors eren ingobernables. Els jugadors volen a la seva bolla i no pot ser que un projecte trontolli perque els jugadors no estiguin d’acord amb un equip tècnic que, amb unes línies clares i una progessiva exigència, ha mostrat una coherència al llarg dels sis mesos que ha durat.

Aquí tots ens coneixem i les aquest problema no s’ha resolt bé. Tots sabien qui era Pedro Alejandro, han jugat amb ell i l’han vist entrenar el planter. Sabien de la seva manera de treballar. La directiva no ha estat a l’alçada per defensar un projecte que, no passava res si el primer any no es podia materialitzar. Però recolzant l’entrenador haguessin donat un missatge als jugadors actuals, i futurs, que el club te una línea, un projecte on tothom que vulgui participar-hi és benvingut si aporta. L?entrenador no ha encaixat a l’estructura tot i que els resultats no són dolents. Aquests dies, hem escoltat retrets que fan empegueir. Pensàvem que s’havia iniciat una nova etapa per rompre amb els vicis de l’anterior directiva. Res més lluny de la realitat. Es veu que dirigir un club és més difícil del que ens pensam.

La directiva ha optat per allò més fàcil. Però ha consagrat la seva credibilitat als capricis de determinats jugadors i continua instal·lat en la dinàmica de temporadades passades d’infaust record tant a nivell esportiu, com social, com econòmic. Sols s’esbrina un raig d’esperança: la directiva ha donat un ultimatum als jugadors. Si així no responen es plantejarà que l’equip de regional surti de l’estructura del club i es gestioni d’altra manera.

«La deriva de l’actual situació de l’equip que fa difícil assolir els objectius previstos per a aquesta temporada», diu el comunicat oficial. Tot i que no és del tot cert, i què? No som un club professional. Val més posar fonaments, crear un projecte que edificar sobre escombrerires.

Per una altra banda, la visió és que aquesta crisi l’han guanyada uns «nins malcriats» que no saben estar a les odres d’un projecte. Els mateixos que materialitzaren la pèrdua de la categoria l’any passat. I ara, com a premi, els canvien l’entrenador.

Ens agradaria poder dir que l’equip millorarà, que l’ascens està a tocar, però no ho veim clar. A part de que el futbol és un joc, i com a tal depen que entri o no la pilota, l’equip entra en un dinàmica que no ens mereix una confiança prèvia. Se l’haurà de guanyar. I si no va bé, recordarem aquest episodi com una taca negra d’aquesta directiva.

Quan a l’entrenador, Pedro Alejandro, hem de dir que ha actuat com un professional, duia preparats tots els entrenaments i volia aportar a l’equip noves dinàmiques de feina en grup, des de la màxima que un equip és més que els 11 jugadors que surten al camp. No ha encaixat. No s’ha sabut guanyar la plantilla? Però ningú li podrà negar la feina que ha fet. Bona feina. I, sobretot, a nivel físic, es notarà la seva feina fins al final de temporada. Ha pecat d’ingenu. No va fer cas. No ha actuat mai amb idees preconcebudes. Sempre han prevalgut, per a ell, els criteris esportius. A cada partit es buidava tant o més que els jugadors. Amb noblesa. I això l’ha condemnat.
Li auguram molts d’èxits a les banquetes. Ànim!

Capvermell