Cada passa que ha donat ha estat per créixer i pujar un escaló més. Ara li queda la més difícil, el seu somni, arribar al futbol professional

Fran González va néixer a Calonge dia 13 d’agost de 1998 i abans de començar a jugar el futbol federat venia al camp de futbolet de Calonge amb el seu pare i la seva germana els dilluns al vespre a jugar amb un grup que llavors jugàvem cada dilluns. Anys després, quan ja estava federat, va participar a algun dels tradicionals partits fadrins contra casat que encara se juga el dia de Sant Miquel.

Va començar a jugar a futbol federat en el C.D. Cala d’Or al seu primer any de benjamí i va estar aquí fins alevins. Degut a que a Cala d’Or no varen poder fer equip infantil va marxar a Manacor. Va jugar el primer any al Olímpic, el segon al Manacor i el seu primer any de cadet que jugà a segona i va fer campió amb l’Olímpic. Després de fer uns bons partits a les finals de Mallorca el San Francisco el va fitxar. Llavors jugava de mitja punta.

Amb el San Francisco va fer una molt bona temporada jugant de mig centre en el seu segon any de cadet, lo que li va valer perquè el Mallorca el cridàs per fer-li una prova i l’incorporàs. Va jugar el seu primer any de juvenil en el R. Mallorca a lliga nacional i el segon any el va cedir al Sant Francesc per jugar a la divisió d’honor. L’any passat va començar amb el R. Mallorca de divisió d’honor, però va decidir tornar al San Francisco per poder tenir més minuts i la gran temporada li va obrir les portes del Mallorca B a on juga enguany.

A continuació vos oferim l’entrevista realitzada per Maties Adrover acompanyat del fotógraf Pep Estelrich al camp a on en Fran va pegar les primeres pilotades a Calonge (Santanyí), inclús una fotografia quan en Fran era nin i jugava els partits de fadrins contra casats a on també jugava el seu pare:

S’han donat unes circumstàncies un poc estranyes: molts de jugadors que han acabat al Mallorca de divisió d’honor no continuen i tu que estaves cedit al Sant Francesc sí, que opines?

-Sí, es veu que dalt estava ben cobert, però necessitaven algun defensa central i me varen renovar fins l’estiu de l’any 2019.

Com ha estat la teva evolució, vares començar de mig, després de mitja punta i ara de central?

-Ha estat un canvi més que futbolístic físic. Vaig créixer molt, me vaig fer més gros i el nostre futbol és de toc amb ritme, la pilota sempre al terra i jo ja no m’adaptava tant i poc a poc me varen posar de pivot defensiu alternant amb el mig centre; més tard si hi havia alguna lesió d’algun central me posaven a jo i fins ara.

Quin ha estat l’entrenador que més t’ha marcat fins ara?

-En Carlos Muñoz que ara està al San Francisco i en Mike Mayans, el seu segon, m’han ensenyat molt. He estat tres anys amb ells a nacional i divisió d’honor i m’han ensenyat lo que és lluitar davant grans equips com l’Espanyol o el F.C. Barcelona i sobre tot sabre competir.

Quin és el millor record que te queda de la teva etapa en el Cala d’Or?

-Tenc molt s bon records: érem una pinya que disfrutavem molt de jugar a futbol. Cada entrenament el disfrutavem gràcies al bon ambient que hi havia, érem molt amics.

Quins entrenadors vares tenir?

-En Manolo Toril, n’Ábel, en Joaquín. El que més me va marcar va ser n`Ábel que me va donar molta confiança. Ell de petit havia estat en el Mallorca, jo me sentia molt be dins l’equip i me donava molta llibertat, lo que feia que jo m’ho passàs molt be amb ell. Era un entrenador molt complet que ens deia les coses clares.

El Manacor sempre ha tengut anomenada en quan al futbol base. En que va canviar de jugar a Cala d’Or a fer-ho a Manacor?

-Sempre ha estat com una escala, sempre més, sempre més. Lo que me vaig trobar a Manacor no ho havia entrenat a Cala d’Or i era ritme amb la pilota, lo important era fer un bon control, bons passes, ja era molt important ja no començar a fallar. Totes aquestes coses ja s’anaven sumant. Ja començava a ver-hi més competència, gent més bona en el teu lloc, havies de corre més. Ja no era tanta comoditat com en el Cala d’Or.

I el bot al San Francisco?

-Va ser un any que me va anar molt be a jo, però a s’equip no li va anar tant i quedarem a mitja taula. Me varen donar molta llibertat, molta confiança. M’enrecord que m’agradava posar-me l’equip a l’esquena i anar per endavant, Era el capità i vaig agafar molta confiança per l’any vinent jugà en el Mallorca.

Quina ha estat la teva millor temporada fins ara?

-La primera temporada de cadet a l’Olímpic que varem guanyar la lliga i el campionat de Mallorca a segona regional.

Hi ha algun partit que diguis d’aquest mai m’oblidaré?

-M’enrecord d’un partit que vaig fer un hat-trick a na Capellera, encara que no recordo el nom del rival. Va ser un somni, mai havia macat tres gols en un partit, era el primer partit que ho feia i fins ara el darrer.

Amb el Mallorca a Divisió d’Honor has agafat una de les millors èpoques

-Sí, varen ser bones èpoques per l’equip. A jo personalment no me va anar tant be: hi havia molta competència. A vegades els entrenadors no miren de la mateixa manera a tots i això a vegades se fa difícil. A vegades t’has de plantejar si vols seguir a un equip o si has de canviar a un equip no tan qualificat però a on tindràs minuts.

En el Mallorca a Divisió d’honor vaig fer les dues pretemporades i a les dues vaig decidir anar al San Francisco perquè seria difícil tenir minuts per després poder començar l’etapa amateur. A la meva tercera temporada de juvenil, en el Mallorca de divisió d’honor me vaig lesionar i vaig estar tres o quatre mesos i això va influir molt al començament de la temporada per entrar a convocatòries, tenir regularitat i va ser difícil.

El darrer bot ha estat de jugar en els juvenils a formar part del filial del Mallorca

-M’ha anat bastant be. M’esperava un repte més difícil, però després de la temporada n el Sant Francesc vaig quedar ben preparat i he començat amb ritme, ficat en els entrenaments i en els partits i això m’ha donat un lloc dins l’equip.

Quan vares sabre que el Malllorca B te volia?

-Això va ser a finals de la temporada passada. Me varen cridar per si volia renovar. Vaig meditar la decisió i al final vaig decidir quedar.

Què significa en Pepe Gálvez per tu, què és el que més t’ha marcat d’ell?

-És un entrenador que inspira molta confiança, sempre està de bon humor, lo que provoca que hi hagi «bon rollo» dins l’equip i això te dona més ganes d’entrenar content, de no enfadar-te i que tot vagi be.

Has anat a entrenar alguna vegada amb el primer equip?

-Sí, durant Nadal hi vaig anar a entrenar i a algun entrenament que ens pugen a entrenar amb ells.

Quina diferència hi ha d’entrenar amb el filial a fer-ho en el primer equip?

-El ritme. Duen un ritme més alt. Son jugador amb molta experiència que aprens molt d’ells i el futbol és més detallista, un detall és el que marca la diferència: un control, un xut, ara mateix el futbol son els detalls, corres més, amb més força, en definitiva més sacrifici.

Supòs que enguany l’objectiu es fer campió de lliga, però el UD Ibiza – Eivissa «A» os ho està posant molt difícil?

-Sí, de moment sí, però nosaltres tenim clar que volem quedar els primers, però està clar que tendrem competència. S’han escapat partits que ens mereixíem molt més, que podríem haver empatat o podríem haver guanyat, però ens hem trobat la mala sort davant. Hem d’aprofitar els partits de la segona volta per posar-mos al cap d’avant.

Dones opcions al Poblense?

-Sí, també és un molt bon equip amb molta experiència que ens trepitja els talons i hem d’anar alerta amb ells. Jo confio absolutament amb el nostre equip

Com te descriuries?

-Un jugador molt físic, físicament complet, ràpid, que va be de cap, la posició de mitja punta i mig centre durant els anys m’ha donat una tècnica que ara se veu recompensada a la posició de central.

Si t’haguessis de quedar amb la principal virtut, quina seria?

-La força.

Algun defecte a polir?

-El caire ofensiu, marcar més gols.

A llarg plaç, dins el mou del futbol, quin objectiu t’has plantejat?

-Arribar al futbol professional, si pot ser a primera divisió millor que a segona i poder gaudir de tot lo que implica està dins el futbol professional.

Quin és el teu jugador mirall?

-En Varane, un jugador que va arribar de molt jove a ser professional, és un jugador fort, ràpid. A mi m’agrada inspirar-me en ell.

D’el primer equip del Mallorca tens algun referent?

-En Raillo, m’agrada d’ell la personalitat que te, treu molt be la pilota jugada, és un jugador complet que li va be amb les dues cames, controla molt be l’esfèric, te molta tècnica i és un jugador que quan he entrenat amb ell he aprés molt, només fitxar-te com ho fa ja aprens.

Tens contracte fins a juny del 2019, prest t’hauràs de seure per veure si s’amplia o no?

-Per això ja hi haurà temps. De moment vull centrar-me en aquesta temporada, a la propera i ja quan arribi l’hora de pensar amb això ja si pensarà.

A part dl futbol, estudies?

-Sí, estic estudiant primer de dret a l’U.I.B.

Com van els estudis?

-Molt be, de moment estan totes les assignatures aprovades i seguim.

Estic molt content que compaginis els estudis amb el futbol, com va fer en Biel Company, perquè molts de futbolistes quan arriben al futbol professional pensen que ja ho han aconseguit tot i no és així

-Està clar, qualsevol adversitat que te pugui passar te pot apartar del mon del futbol, lo més típic una lesió, però hi ha mil coses més. Sempre has d’estar preparat, ml de ment siguis futbolista has d’estar preparat dins la vida amb coneixements del que t’agrada.

Per què vares triar estudiar dret?

-Perquè a jo m’agradaria estudiar per fer de policia nacional i amb un grau de dret arribaria bastant preparat per fer les oposicions i poder entrar.

Vius a Calonge o a Palma?

-Visc a Palma i vaig algun cap de setmana a Calonge per estar amb la meva família.

Te queden hores per tenir temps lliure?

-En tenc poc i intent disfrutar-lo amb els meus amics, amb la meva família, la meva cussa.

Quin temps te dones per passar al futbol professional, perquè arriba un moment que si no has donat el bot ja no passa?

-Jo crec que els propers tres, quatre anys son molt importants i seran clau dins la meva carrera futbolística.

La primera passa seria aconseguir l’any que ve fer la pretemporada amb el primer equip del R. Mallorca?

-Està clar, seria la millor primera passa per fer una temporada o en un equip o l’altra ben preparat. Millor ritme que el del primer equip dl Mallorca aquí, a l’illa no el trobaré.

Fran González vist des de les banquetes

Abel Padilla, va ser l’entrenador del Cala d’Or que més el va marcar. “Era un jugador molt serio, molt responsable, molt implicat, feia cas a tot el que li dèiem i era un nin que li agradava molt la pilota i acabat l’entrenament continuava jugant, inclús els dies que no hi havia entrenament continuava vinguen”, ens recorda Ábel que recorda una anècdota “Teníem un partit molt important i ell havia estat lesionat tota la setmana i no tenia que venir a jugar el partit, va venir, va jugar i va marcar dos gols”.

En Carlos Muñoz, actualment tècnic del San Francisco, el va entrenar tres anys consecutius i el descriu com “ un jugador que destaca per un físic espectacular. De central és un jugador ràpid, contundent, potent en el joc aeri i a pesar de la seva envergadura te un bon maneig amb els peus. És el jugador que vols sempre pel teu equip”. “És un jugador molt potent. Té un físic espectacular, de jugador professional, amb un gran tren inferior i amb un volum al tren superior que li permet ser molt difícil de superar en els duels. Ha millorat molt a nivell mental i les dues temporades al CD San Francisco li han fet créixer molt com a persona i futbolista, especialment per a l’actitud positiva davant un problema o repte” ens conta Mike Mayans, segon de Muñoz i ens parla com es fora del terrenys de joc “ Quan va arribar al RCD Mallorca juvenil era un jove tranquil i molt reservat. Semblava que li tenia massa respecte al club. Aquests tres anys al seu costat dia a dia, ens han servit per descobrir que realment, és un un jove alegre i molt responsable. La seva actitud i professionalitat és exemplar”. Muñoz ens recorda que “he vist la seva transformació futbolística tant en habilitat com en capacitats físiques. Hi va haver una època que creixia tant en altura com en musculatura i li donava molt al gimnàs. Hi va haver un dia que me vaig enfadar amb ell per una acció del partit i li vaig amollar al vestidor que pareixia un tractor, que frenàs al gimnàs un poc. Després amb el pas del temps ens rèiem d’aquesta anècdota al vestidor”. Mayans també recorda una anècdota “És un jugador alt que, des de la seva arribada al RCD Mallorca juvenil, ha millorat molt el joc aeri defensiu però que li costava molt traslladar-ho a l’àmbit ofensiu. Al començament de la primera temporada, tots els defenses havien fet qualque gol de cap i ell era incapaç i li vaig dir que el dia que realment el necessitéssim, el faria. Varen passar molts de partits però a la següent temporada, un gol seu de cap ens va donar la victòria contra el Nàstic de Tarragona a casa. Tot d’una va venir a la banqueta a celebrar-ho amb el cos tècnic. També va fer un golàs de cap a la C.E. Joan Gamper que ens avançava 0-1 contra el FC Barcelona però, en una decisió molt polèmica, l’àrbitre el va anul·lar”.

Respecte al possible futur professional en Mayans comenta “a partir d’ara, el futbol es torna més difícil perquè hi entren factors que no pots controlar; contractes, representants, acords… ja no és suficient fer-ho bé, ara s’ha d’estar preparat i jo crec que ho està. Evidentment ha de continuar millorant, com tots els futbolistes en aquestes edats, però ha acumulat moltes experiències que li han fet superar obstacles. Vol dedicar-se professionalment a un món on cada dia s’haurà d’enfrontar a un repte nou i serà molt determinant l’actitud amb la qual ho afronti. Per capacitats i condicions, pot complir aquest somni”. En Muñoz pensa que “va por bon camí, està complint les passes adequades. Te opcions d’arribar per les seves qualitat tècniques i tàctiques, per la seva posició, madures i per el seu físic espectacular. Ha de seguir fent feina al màxim perquè tots pensam que li arribarà l’oportunitat i ha d’estar preparat per fer-ho be”

 Mayan resumeix l’actual temporada “S’ha de tenir en compte que està disputant el seu primer any com a amateur. Ha jugat al voltant del 80% dels partits a tercera divisió. Amb ell al camp, l’equip només ha perdut tres partits… són dades importants per a un jugador jove. Les previsions per assolir objectius (individuals i col·lectius), estan intactes. Ha d’estar content del que ja ha fet però ha d’entendre que el seu progrés final dependrà molt del que siguin capaços de fer als play-off d’ascens, en cas de jugar-los”. Aquest son els consells que li dona Muñoz “Ningú regala res, així que lluiti pel seu somni, entreni cada dia al màxim i competesqui cada partit de la mateixa manera, escolti als seus entrenadors i sigui autocrític amb si mateix. És la forma de créixer i millorar, és intel·ligent i sabem que ho fa”

En Pepe Gálvez, el seu actual entrenador ens diu que “és un al·lot de primer any, la veritat és que ho ha fet bastant be. Ha tingut molt de protagonisme, sobre tot a la primera volta, estam molt contents amb ell. És un jugador de projecció, te moltes coses i ha de millorar altres”. Respecte al seu pas pel San Francisco comenta que “l’any passat va fer una temporada molt bona i se mereix estar en el filial. És un jugador jove, molt fort amb molta projecció i a seguir creixent dia a dia”. Lo que més destaca, segons Gálvez es “sobre tot el poder físic que te, l’estructura és fort, alt; està clar que l’any passat al San Francisco tenia un perfil de joc distint al nostre d’enguany i li ha costat adaptar-se

ha de millorar un poc a l’agilitat de moviments perquè és un jugador estructural ment molt fort, en els girs a espais reduïts i un poc en el joc ofensiu”. Acaba Gálvez fent la següent reflexió;”he tingut molts de companys que han pogut compaginar i s’han tret carreres i han jugat a futbol i molts de jugadors que no han arribat i després no han sabut que fer amb la seva vida, és important que seguesqui estudiant i és un exemple pels demés”