Estimat Serverense:

Moltíssimes gràcies per tot AMICS: directius, jugadors i aficionats.Tot i el fracàs d’un descens vos puc assegurar ke ha estat una de ses temporades més guapes, ke més he disfrutat, i ke més he après de sa meva vida.He conegut de primera mà s’essència d’un vestuari increïble, inmillorable, impresionant, on ha estat molt dur veure-lo enfonsat, destrossat en perdre 10 dels 38 partits als minuts de descompte. Conèixer ses llàgrimes de la tristesa, de la impotència, de la injusticia, però així i tot després de cada cop dur, arribava el dimarts hi ja tornaven estar preparats per sa següent batalla, ke grans son akests jugadors.Dir-vos ke akests atl.lots m’han ensenyat lo ke és el lluitar quan no hi havia cap garantia de poder guanyar, perkè els rivals eren molt millors, a part de ser els únics ke no cobraven per jugar. Hem acabat moriguent tots junts poguent mirar-nos a sa cara i sentir-mos orgullosos uns dels altres. Sempre s’han deixat fins la darrera gota de sang dins el camp i han deixat el nom del Serverense a lo més alt. Ha estat un any MÀGIC, i tot i haver descendit no ho cambio per cap d’altre, he conegut s’altre part del futbol, el de la derrota, però akesta experiència m’ha fet més fort personalment i només puc donar ses GRÀCIES a n’akest grup humà i a tota la familia del Serverense pel vostre suport incondicional!He acabat un cicle increïble de 4 anys al Serverense, dues lliguetes, un ascens i aquest descens, 4 dels millors anys de sa meva vida, ara me toca descansar i tornar al meu poble a Artà per intentar fer un ekip nou, i començar de cero a tercera regional, a lo més baix des futbol, on ningu vol jugar ni entrenar, pero hi vaig a passar gust i a fer un grup d’amics i tornar intentar fer l’Arta GRAN i portarlo on es mereix per historia. Hi vaig amb molt d’orgull perke és el meu poble, i ara els meus amics d’aquesta nova directiva entrant m’han demanat sa meva ajuda i no les puc fallar.Sé ke ningú pot entendre ke poguent entrenar a tercera divisió o preferent, ke és a on tothom vol entrenar, jo m’estimi més anar a tercera regional, però sa sang estira, i l’Artà és sa meva sang.M’he sentit molt estimat per tots voltros, no puc fer més ke agrair-vos-ho sempre!!De l’afició estic molt agraït, nomes puc parlar molt be, han animat sempre, han creat un ambient especial a Ses Eres ke varen fer possible l’ascens a tercera despres de moltisims anys i fins i tot poder guanyar a Ses Eres a tot un Mallorca, campió de lliga, i ens han ajudat a superar obstacles increïbles, tot i tenir que aceptar algunes crítiques injustíssimes, injuries i insults cap a sa meva persona, per algunes persones ke imagino ke hi ha a tots els camps ke no entènen ke la derrota i el bon comportament dintre d’un ekip també formen part del esport.Per acabar dir que segurament m’haurè equivocat moltes vegades, pero sempre cercant el millor per el equip i el club, en vaig en so cap ben alt, molt orgullós de haver estat el cap visible d’aquest equip increible i en sa conciencia molt tranquila, hem fet tot el que hem pogut i sabut.Donar les gràcies molt especialment al presi Jordi, al jefe Miquel, als capitans, quins grans capitans, a tota la gran plantilla que tenim, al delegat tan especial Antonio, al gran fisio Joaquin i per damunt de tots al profe i gran amic Pere Moll.

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT I LA VOSTRA AMISTAT!!AMUNT SERVERENSE I AQUÍ TENIU UN AMIC I UN AFICIONAT PER SEMPRE???