Ara que el RCD Mallorca ha de visitar «Anduva» recuper un escrit que vaig fer per la revista Dies i Coses coincidint amb la visita del CE Santanyí al camp del Mirandés.

Així vaig viure l’esta a Miranda i el partit:

Després d’arribar el divendres horabaixa a l’aeroport de Sondica l’equip es dirigí directament a Anduva per tenir la primera presa de contacte amb la gespa; una vegada acabat l’entrenament, que va ser presenciat per un centenar de seguidors del Mirandés hi va haver llançament de penals i en Rueda en va llançar dos al mateix lloc a on ho fa habitualment i els va marcar tot dos.

Durant l’entrenament va fer bon temps, que es va desbaratar, i de quina manera, quan l’equip estava sopant. El dissabte dematí, després de berenar l’equip va mirar el dvd del partit jugat el dissabte abans a Santanyí i després va arribar l’hora de dinar i anar a descansar a l’habitació a on alguns components varen poder seguir la penúltima etapa del Giro d’Italia i altres optaren per la classificació de moto GP de Mugelo. A les cinc i mitja, una hora i tres quarts abans de l’inici, coincidint amb una forta pluja, present quasi tot el dia, arribaren a la concentració dos cotxes de la policia local per custodiar per davant i per darrera l’autobús del C.E. Santanyí. Aquest fet va sorprendre al planter santanyiner aprofitant alguns jugadors per enregistrar-lo amb el mòbil.

Encara que el Mirandés te 3.800 socis, només 2860 espectadors foren a Anduva a presenciar l’espectacle que oferiren els dos equips; uns 20 seguidors arroparen a l’equip de Damià Barceló.

La manera que es viu el futbol a aquesta localitat burgalesa és excepcional; una bona mostra va ser la manera que varen animar a Santanyí els aficionats que vingueren a Mallorca. En el Santuari d’Anduva és un goig veure l’ambient de la graderia, que inclòs va xiular al seus jugadors quan un jugador santanyiner es remolcava sobre la gespa i no tiraven la pilota fora; així com l’ovació que s’endugueren els santanyiners a mida que foren substituïts.

Retornat a lo que va succeir dins el rectangle de joc, a un partit molt equilibrat, en Xisco Barbón al 36’ a un llançament de pilota aturada va estar a punt d’anotar el primer gol, però, un inspiradissim Triviño va treure la ma per rebutja a còrner la pilota que cercava l’escaire, si arriba a entrar no me puc imaginar quina segona part haguéssim viscut.

A l’inici de la segona part, 4’, es va repetir la maledicció dels primers minuts: n’Oussama va rebre la pilota devora la banda i en Pablo Infante (tant bo com marruller, va veure una targeta groga a cada partit i 10 a la lliga regular) aprofitant-se de la patinada de n’Adrià per rematar de cap a plaer a la xarxa de la porteria de Linares, que no pogué fer res. Aquesta vegada, a pesar del fort cop que suposava aquest gol, l’equip de Damià Barceló aguantà el tipus i anar a cercar l’empat. Després que en Barbón aprofites una assistència de Rueda per llançar un fort xut que va pegar a la xarxa lateral, als 18’ en Xino fou tomat per Triviño, que no va veure ni targeta groga, assenyalant l’àrbitre Muñoz García Mascaraquez el punt de penal. Agafà l’esfèric en Manolo Rueda i el llançà idèntic als dos del dia anterior, però la pilota sortí un pam fora, just devora el pal.

En els darrers minuts de partit la graderia va entonar l’himne de la Ciutat circustància que posava la pell de gallina als que no estam acostumats a visitar Anduva.. En definitiva el Mirandés fou mereixedor de superar aquesta eliminatòria, però el Santanyí va fer mèrits suficients per treure uns altres marcadors, més apretats, enhorabona santanyiners per la imatge donada a Anduva.