L’Ajuntament d’Inca ha declarat fill il·lustre a Marc Ferragut (1901-1981), un home que va estar molt lligat al Constància. Ferragut fou un home molt implicat amb Inca en l’àmbit empresarial, social i cultural.

Fou Regidor durant la Segona República i empresonat durant la Guerra Civil Espanyola. L’inici de la guerra l’agafà pel nord d’Espanya comercialitzant sabates i va trigar més de tres mesos en poder tornar a Mallorca, a on l’arrestaren i empresonaren.

I referent al que va fer pel nostre club, a hores d’ara és l’entrenador del Club Esportiu Constància que més temporades seguides ha estat al capdavant del nostre primer equip, 9 temporades. Des de la temporada 1924-25 a la temporada 1932-33. Amb només 23 anys ja era entrenador de futbol.

Don Marc, com l’anomenaven, va entendre el futbol com una eina social, acostant-lo als treballadors de la ciutat. De fet, molts dels jugadors eren treballadors de la seva fàbrica. Fins i tot el germà de la seva dona, Francisca Bonafé, a qui conegué a la seva fàbrica tot just 2 anys després que aquesta deixés les feines al camp per poder tenir un jornal.

Ens diu Rafel Ferragut i Bonafé que el seu tio, Jaume Bonafé, no ho feia gens malament.

Establí un estil de joc molt personal, com ens segueix contant el seu fill Rafel, jugant sa pilota a l’estil d’ara. Cal remarcar que també va ser l’entrenador que més cops va guanyar al rival del club per excel·lència, el RCD Mallorca (Real Sociedad Alfonso XIII per aquells temps).

Va fer campió de lliga al Constància a la temporada 1932-33. La crònica d’aquell dia així deia: El 5 de febrero de 1933, el CD Constancia de Inca lograría en el campo de Buenos Aires de Palma la primera de las grandes hazañas de su histora. Su primer título de campeón de MALLORCA, al derrotar a su más directo rival CD Mallorca por un claro y convincete 0 3

CE Constancia