En la història abunden els personatges que han tingut gran transcendència però que passaren desapercebuts en vida. Ni ells mateixos foren conscients de la importància dels seus actes, després foren oblidats i el seu rastre es va perdre amb el pas del temps i a mesura que testimonis i fets queden enrere. Sovint són personalitats
que no pogueren fer valer el seu llegat en vida, que foren apartats per diversos motius, o simplement creien que els seus actes mancaven d’importància. Es el cas de Gabriel Cifre Borràs (1894-1993), un humil
oficial dels tallers de l’antiga companyia Isleña Marítima, situada en el Moll Vell de Palma. Era veí de la barriada de Pere Garau, on va viure tota la seva vida, i va ingressar en la companyia naviliera on
va treballar-hi fins que es jubilà, l’any 1957.

Cifre va entrar a la Isleña a principis de 1920, un temps de profunds canvis socials. Només feia uns mesos que el Decret de la jornada de vuit hores del llavors president del Govern, el comte de Romanones, havia entrat en vigor. Això permetia els treballadors gaudir d’un temps lliure fins llavors impensable, lluny de les esgotadores
jornades de deu o més hores, i quedava enrere un convuls temps de mobilitzacions, vagues i inestabilitat social. Cifre era un home amb empenta i dots d’organitzador, intuïa les propietats físiques i lúdiques de l’esport —fins llavors practicat per una minoria privilegiada— i es va proposar d’organitzar un equip de futbol entre
els seus companys de treball. Atesa la condició treballadora de tots ells varen adoptar un nom ben al·lusiu: el Mecànic.

A principis de març la premsa local va fer-se ressò del naixement del modest equip, juntament amb un altre de naturalesa similar: el Foneria Carbonell (de malnom, Can Salí), factoria situada a l’antic Hort d’en Moranta, que així foren els dos primers equips d’arrel treballadora nascuts a Palma. No està clar el paper de Cifre, atès que el Mecànic mancava d’estatuts, directiva, pressupost i fins i tot vestuari —els calçons eren granotes de treball amb les cames retallades. Però ho hauria estat quasi tot: ideòleg, impulsor, organitzador, president de facto i entrenador d’un projecte fonamentat en incorporar-se a la pràctica del futbol com a eina d’oci, salut i distracció. Únicament no consta com a jugador, que potser descartaria per qüestions d’edat.

El 25 d’abril de 1920 el Mecànic va jugar al Velòdrom de Tirador de Palma el seu primer partit noticiat contra el seu homòleg obrer, el Foneria Carbonell, que s’imposà per la mínima (2-1). Des de l’agost sengles equips varen participar en el seu primer torneig: el Concurs d’Estiu, organitzat per l’Alfons XIII FC (actual RCD Mallorca) on
jugaren contra altres equips en igualtat de condicions. Així, gràcies a l’esport el col·lectiu treballador competia d’igual a igual amb equips de tota procedència, fora distincions i privilegis; una fita tan simbòlica com transcendental.

El conjunt impulsat per Gabriel Cifre va tenir un recorregut breu, però fonamental: a mitjans de novembre de 1920 el Mecànic es va fusionar amb el Foneria Carbonell (rebatiat com a Mallorca) per bastir
un club de ressò en el futbol de ca nostra: el Balears FC, que des de 1942 coneixem com a Atlètic Balears. I així fins avui, cent anys després.

Per tant Gabriel Cifre va posar les bases d’un projecte esportiu pioner avui encara vigent, sense recursos i amb l’únic ajut de la seva empenta i ideals, sense ser-ne conscient de la transcendència que arribaria a tenir. Hi varen desfilar molts protagonistes des de llavors: presidents, entrenadors, jugadors, directius i aficionats;
però el primer de tots, Gabriel Cifre, aviat fou oblidat. Amb la creació del Balears FC va quedar en un segon pla —mai va ocupar cap càrrec directiu— i devers 1923 va desvincular-se totalment del club, quan el creixement de l’entitat balearica ja era indeturable. La resta és història.

Gabriel Cifre va morir a Palma el 24 d’abril de 1993, a 99 anys. Llavors ningú no recordava Cifre i ningú fa fer esment del seu decés, a pesar que l’origen de l’actual Baleares va tenir lloc amb la seva iniciativa, pròpia d’una ment preclara, de pioner i avançat al seu temps. Com ho varen ser Adolfo Vázquez (RCD Mallorca), Joan Gamper (FC Barcelona) o els germans Juan i Carlos Padrós (Real Madrid), per posar només alguns exemples, Cifre fou alma mater d’una entitat que encara pateix l’oblit i la incomprensió per part del club al qual va donar
vida ara fa cent anys. Amb la resta de personatges esmentats el deute històric fou reparat; no sempre fou fàcil, però es va aconseguir.
Mentrestant, Cifre encara espera la corresponent reparació per part del club balearico, que fins ara s’ha mostrat manifestament indiferent i incapaç de gestionar el llegat dels seus pioners i les seves arrels.

Manel García para Fútbol Balear.