Seria imprudent i apressat per part meva dir que aconseguirem l’ascens”.

Encara que pugui parèixer paradoxal per a algú que ha estat el preparador físic del Mallorca, el València, el Betis, l’Inter de Milà i el Boca Juniors, entre d’altres, Juan Manuel Alfano afronta ara un nou repte esportiu a l’Atlètic Balears. Per a aquells que pensen en termes de rendibilitat i prestigi, tal vegada aquesta sigui una passa enrere. Però, per a aquells que pensen en termes d’aprenentatge, il·lusió i evolució personal i professional, es tracta d’un moment molt especial.

Per què vàreu decidir venir a l’Atlètic Balears?

Vaig deixar de treballar a Boca, a l’Argentina, el passat mes de desembre. Visc aquí amb la meva família, que es troba molt còmoda a l’illa i se’m va presentar un desafiament esportiu difícil, per les pròpies limitacions de la categoria, però molt il·lusionant. De vegades, quan les societats tenen molts anys de trajectòria a Primera, les coses són molt més àgils amb els equips i es simplifiquen. Aquí s’ha de fer un esforç major en tots els aspectes. En el cos tècnic estam obligats a tenir més creativitat per tal de trobar solucions als problemes. Es tracta de fer les coses bé amb menys mitjans.

Què té Mallorca que no tinguin altres llocs?

Mallorca ho té tot, i a la vegada és un lloc molt tranquil. Hi ha molt respecte i molta més seguretat que a altres llocs. Gràcies al futbol he estat a Itàlia i a l’Argentina, a més de ciutats de la Península. Però amb la meva família sempre he tornat a Mallorca. Hi tenim amics i els meus fills varen néixer aquí. No sé que té per estirar tant. És un encant que no té mesura, tant per mi com per la meva família. Els meus fills s’estan educant aquí i parlen la llengua pròpia d’aquest lloc. Estam integrats, i jo estic molt agraït tant al Mallorca com a l’At. Balears per haver pensat en mi quan no feia feina.

Quin balanç feis d’aquestes primeres setmanes?

És positiu quant a la societat, que està intentant donar tot el seu suport a l’equip, tots els mitjans que se sol·liciten. També vull destacar la predisposició a la feina i la humilitat dels jugadors. No hi ha cap queixa no negativa, sinó una bona predisposició per a totes les tasques. El que falta és la gratificació d’un resultat que estimuli jugadors i cos tècnic.

Què feis per estar al dia en un esport que ha evolucionat tant com ho ha fet el futbol en els darrers anys?

Sempre he experimentat en els terrenys de joc el que he estudiat, i ara continuu estudiant. Ara faig un màster a Barcelona per continuar evolucionant i millorant les tècniques d’entrenament. S’ha d’avançar com a filosofia de vida. Som molt exigent amb els jugadors, però perquè primer ho som amb mi mateix.

Què té d’especial una categoria com la Segona B pel que fa a la preparació física?

S’ha d’estar molt atent que el jugador es pugui recuperar, perquè el futbolista no sempre està acostumat a entrenar, moltes vegades perquè no ha existit la possibilitat logística. De vegades no es té l’hàbit de l’entrenament i s’ha d’estar molt atent a la recuperació dels jugadors. S’ha d’evitar que arribin sobrecarregats.

Com és la vostra relació amb la directiva?

Molt bona. Intent no oblidar els meus orígens, i que ja he passat per aquesta categoria a l’Argentina. He tornat a la font, i, malgrat que canvia la logística, l’essència del vestidor i la dinàmica dels grups són les mateixes.

Quina és la vostra opinió del que ha passat amb Manuel Lanzarote?

Ho hauria de respondre ell, perquè aquí el vàrem tractar tots molt bé.

En lloc de parlar d’ascens, no seria més realista pensar primer en la permanència?

Per experiència, sempre he tingut com a conducta tractar de treballar amb els peus a terra per tal d’anar edificant sobre bases sòlides. En un campionat tan dur, amb quatre zones de vint equips, i en el qual només en pugen quatre, la cursa que s’ha de dur a terme és molt difícil. Es pot tenir la il·lusió, però també s’ha de tenir prudència i discreció. Primer s’han d’assegurar altres objectius, com ara la permanència. La història marca que el club no es va poder mantenir en el passat a Segona B, i crec que per córrer s’ha de saber caminar primer. Hem d’aconseguir una regularitat, una línia, i conjuntar un equip. Seria molt imprudent i apressat per part meva dir que aconseguirem l’ascens.

Quines errades s’han d’arreglar més urgentment a l’equip?

Hem d’estar preparats mentalment per al partit dies abans. Tots som nous en la categoria i hem de prendre aquesta precaució. L’estat d’ànim hauria de ser de major alerta i precaució.

Quins moments destacaríeu de la vostra carrera?

La veritat és que he patit bastants cops perquè m’ha tocat perdre finals. També n’he guanyades algunes. He estat campió amb Boca. El moment en què vaig començar a la primera argentina amb Héctor Cúper en el Lanús també va ser molt positiu. També podria parlar de quan vàrem classificar-nos per a dos finals el Mallorca, quan vàrem anar a dues finals de Lliga de Campions amb el València… Per descomptat, també va ser una fita molt important mantenir la categoria amb el Mallorca l’any 2005. També he tingut moments negatius bastant grans. Vaig perdre una Copa d’Europa per penals i un Scudetto amb l’Inter l’any 2002. S’ha d’estar preparat per a tot.

Diari de Balears