U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Servera, Amengual, Pujades, Femenies(T.serralta)(M.serralta), Santan, Vanrell, Juan carles, Toniet i Mestre.

U.D ALARÓ: Canet, Mieres, Pieres, Amengual(reynes), Roselló, Daviu(Campins), Delicado, Garcia(pons), d’sa(sbert), Ramis i Martinez.

Gols: 1-o minut 4: Una falta picada a l’área on remata de cap delicado.2-0 minut 54: Pons es planta davant Monroig i defineix. 2-1 minut 89: Juan Carles en una falta molt llunyana on la pilota pega al travessany i entrà.

Arbitre: Molt molt casero i terriblement malament. A la jugada clau del partit nomes van rebre els visitants i a més d’un el va expulsar sense sentit, ell tot sòl es va carregar la segona part. Va amonestar a Pons i a Pieras per part del Alaró i a Monroig per part del petra, va expulsar en vermella directe a santan i en dues grogues seguides a Mestre.

Crònica:

Alguns futbolistes confonen un camp de futbol amb el teatre i es confonen ells mateixos pensant que són actors envers de jugadors, això va pasar el dissabte a Alaró, lo dolent del futbol regional es que no hi ha càmeres de televisió, ni aquells super objectius de les càmeres fotogràfiques que deixin constància del que pasa, del qui fingeix i el que no, xerraré amb primera persona perquè som un dels implicats l’altre ho és Pons, cal dir que lo únic que va fer l’arbitre bé es amonestar a Pons per fingir una agressió (hay casi plorava del mal que li feia) que no va existir si cas només en el seu cap d’actor i poc jugador de futbol, perquè això no es fa, a més que la gent que hem coneix sap que per res del món faria de Pepe. Aquesta jugada va desencadenar una serie d’aconteixements que com no podriem ésser d’altre manera el perjudicat va ésser el Petra, al Alaró «ni tocarlo…», quant més d’un va rebre enpeses i qualque cosa més. Bé d’això en parlaré més envant. A més a qui ningú parlarà ni de villaratos ni de favoritismes a certs equips perquè seria absurt, però asseguraria que en les categories regionals hi ha molts més «amaños» de partits que en la 1 i 2 divisió però i de molt, perquè sino no hi ha explicació. Ja veniem avisats de que l’arbitre tenia més d’un company per l’equip local i equivocats no hi estavem.
Vagi per davant que no pot servir com a excusa de la derrota tots els factors externs del partit i tots els aconteixements, però aquets partits contra els 4 primers si han servit de qualque cosa és per demostra que el Petra no els hi es inferior en res, menys amb la classificació. Dissabte el petra li va donar un bany però un bany d’aquets impressionants amb algües i sals de jugar a futbol al Alaró, testimonis n’hi ha molts, i qui digüi el contrari serà per forofisme perquè els propis aficionats de l’afició local aixi el van dir a més d’un jugador de l’equip visitant. Els seus gols van venir un de una falta després que l’arbitre es pasas desde el minut 1 fins el 4 pitant 8 faltes a favor de L’alaró fins que una va acabar en gol, el seu segon gol fou en part un regal nostre i en part m’hauria agradat veure si era legal la posició de Pons. El nostre gol va esser obra de Juan Carles en una falta llunyana. Destacar a tot l’equip que va ensenyar al segon classificat com es juga a futbol, van correr tocar i pressionar i en la primera part els van pasar per damunt a l’Alaró.Bé començarem per el principi…

Els primers 5 minuts va esser un acos de L’alaró al Petra, on l’arbitre va pitar faltes a favor d’uns i va obviar faltes a favor dels altres. En una de les 8 faltes d’aquets primers minuts va arribar el gol on una pilota penjada a l’àrea gran del Petra va propiciar que delicado posas una pilota al pal contrari on Monroig poc va poder fer. A partir d’aqui el Petra es va fer amo i senyor de la pilota i del joc, l’Alaró encalsava hombres, el Petra tocava i tocava, no van tardar amb arribar les ocassions el kaiser va fer un pal, santan no va creuar lo suficient la pilota perquè no hi arribàs Canet i la més clara on Vanrell quan ja veia la claror i l’extassis a un metre de la porteria el defensa amb la punta del peu va lograr treure la pilota. De l’Alaró no es va tornar a tenir noticia fins el minut 45 on Amengual apunt va estar de fer el segon (que hagües estat totalment injust) en un xut aferrat al pal i amb botet a davant el porter, però Monroig va enviar a corner. S’arribà al descans amb un 1-0 totalment injust, vist lo vist.

La segona part el güió poc va canviar fins que en el minut 54 una pilota perduda per part de Toniet al mitj del camp va propiciar un contraatac i amb una pilota posada al buit Pons va encarar a Monroig i va marcar, m’hauria agradat veure si era o no fora de joc, però bé això es un altre tema. Després arribaria la jugada del partit ón una pilota a l’esquena de la defensa Monroig surt i rebutja amb el genoll i Pons entre de manera desproporcionada i un poc més i hem arrabasa el cap, jo li vaig a demanar explicacions mentres ell feia comedia enterra com si tengües mal no se de que i el meu peu a lo millor està en un pam i poc de la seva cara i de cop i volta i per obra de l’esperit sant es posa les mans a la cara i comença a jemegar com si li hagües pegat una puntada, i el lio ja va estar montat, el seu capità en ve i enpeny com tots(després hem va demaanr disculpes), que es va montar una picabaralla, amb tot això l’actor principal i fins i tot l’oscar li podriem donar està al terrar cridant de mal imaginari, el que ve després ja el he contat expulsió de mestre i de Santan. L’arbitre i l’Alaró ja tenien el que volien, partit resolt. A partir d’aquesta jugada el partit va acabar romput i l’Alaró no va encertar a fer gol amb les oportunitats que va tenir. En els darrers minuts Juan Carles va treure una falta molt llunyana en principi sense perill, però va tirar a porta i la pilota va pegar al pal i va entrar. Aixi acabà el partit, no content l’arbitre amb tot el que havia fet, en el tunel de vestidors(o això posa l’acte) Toniet les hi va dir «no valeis una mierda» quan ell estava a més de 30 metres dels arbitres amb el seu pare, aixi es que conve fer-se mirar segons quines coses, perquè ja sabiem que L’Alaró havia de guanyar si o si, però hem d’anar un poc alerta a fer oi.
El Crack- Femenies- va demostrar que es un pivot defensiu com mana, llàstima de la seva lessió.

El Dandy- Juan carles- Una falta seva molt llunyana ben tirada fou el gol del Petra.

El millor- tot l’equip- es va esforçar al màxim i en 9 homes i tot va plantar cara.

vaja dia- Pedro Pons- se ha equivocat no direm de feina sino de joby, actor i dels bons hauria d’esser, a més de la poca moral i molta cara que se ha de tenir per fer el que va fer.

Els pardillos- trio arbitral- van venir amb una causa i aixi ho van fer, totalment desacertats i molt caseros, sabien a na que venien…

UE PETRA