Diumenge 17:00 Hores. NA CAPITANA.

Alineació:

U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Lopez, Servera, Amengual, Roig, Juan Carles(l.Servera), Mascaró(Montero), Serralta, Pujades i Huertas(T. Serralta).

ESPANYA: Torres, Tugores(garcia), Vives, Moya, Mas , Molina(Valenzuela), Nevado, Garcia, Salinas, Ferragut(Esteve), Rojas(oller).

Gols: 1-o minut 39: Juan carles després d’agafar l’esquena a la defensa de l’Espanya bat a Torres. 2-0 minut 45: Huertas després d’un rebot de Torres marca a plaer.2-1 minut 79: Garcia després de un retxàs a una falta marca sense oposició.

Arbitre: Senyor Lobón Garcia, va estar bé fins al moment de expulsar a Cosme sense sentit, però per el que veig només li ha apuntat 1 groga. va amonestar a Huertas, Juan Carles, Roig, Cosme i Serralta per part del Petra i a Garcia, Garcia II, Salinas i Velenzuela per part de l’Espanya.

Crònica:

A vegades la vida es cruel, et creus que es més bò de fer una cosa de lo que realment ho és, el resultat a vegades es dur (com pot ésser quedar a punt d’escalar el Everest, i quedar-hi en el intent), d’altres no són tan tràgiques però fan mal igual(sino que li diguin a l’Espanya). Jugar sense pressió et molla les cames, el cap i el pensament, t’alliberes d’ un pes del damunt i les idees són més clares, no veus tanta boira per pensar ni et falta el aler . Ahir el partit es presentava un poc gris, fins i tot un poc molt diria jo, però es demostra el que tantes vegades t’ensenya el futbol, que no només de calidad es viu, també es necesita entrega, lluita i sacrifici. El Petra ahir li faltava bastante calidad, algo aixi com un 50%, sense Mestre, Toniet, Femenies, Santan ni Vanrell, quasi la meitat de l’equip al once habitual, però els que van entrar el van suplir amb ganes de correr i lluita, el resultat ja es sap. Teniem davant l’equip del senyor Feliu, bon entrenador, millor persona.Res m’hauria agradat més que ajudar-li però no va poder esser. El nostres gols foren obra de Juan carles en un contraatac on deixa en evidencia la defensa de l’Espanya i va demostrar la seva velocitat i l’altre fou del debutant Huertas, tot fe i velocitat, falta li fa depurar la seva técnica, però té tens de sobra. El seu gol el van marcar després d’un retxàs de la barrera en una falta. Començarem per el principi…..

Els primers minuts el Petra va sortir «grogui» com aquell nin que va a clase enperdalat i necesita que el profesor li pegui una bofetada o dues i li digui que la clase ja ha començat, que estigui atent, que sino no s’enterarà de res, aixi que els de Feliu van surtir molt enxufats i van estar a punt de marcar en dues ocasions clarísimes però Monroig les va desbaratar. Mentrestant el Petra s’anava despertant i agafant un poc de que anava es tema, Juan Carles demostrant el que ja es sap, una pilota per ell i una per els altres, apart d’això i de la seva actitut de superioritat que mostra com si ell fos na claudia shiffer enmig del camp de futbol i els altres fosen na Maria patatilla, destacar que es sense dubte dels millor posadors de faltes de la categoría, va fer dos pals i va fer tremolar al porter rival cada vegada que es disposava a xutar una falta. El primer gol va arribar en el minut 39 en un corner tret per part de l’Espanya on la pilota es pasada a Juan carles en mitj del camp, qui en velocitat s’en va dur de manera clara els defensors, pareixia que anaven amb un parell de marxes menys, i va definir amb aire de crack. A partir d’aquí els de Feliu van mirar d’estirar les linies però poc més perill van crear en la primera part, i el Petra creava ocassions o bé en faltes botades per Juan Carles, o bé en corners amb l’astretegia. En el minut 45 va arribar el segon del Petra quan més mal fa, en una jugada un poc confusa on Pujades es va internar per l’esquerra però el defensor va ficar la punteta abans que ell pogues xutar, la pilota va anar entre els tres pals i va rubutjar aixi con va poder Torres i va caurer a peus de Huertas, que en totes les ganes del món va empenyer la pilota. Primer gol seu amb el primer equip. Aixi es va arribar al descans.

En la segona part el mateix que a la primera, el Petra emperdalat pensant més amb sa calor que feia que amb es partit, als 3 minuts apunt va estar de marcar l’Espanya, en una jugada on el davanter va agafar l’esquena a bonnin i de volea apunt va estar de batre a Monroig. Després dels primers minuts el Petra va tornar a posar-se les piles i les conexions van començar a funcionar, mentre l’Espanya intentava marcar un gol que almenys, li donas un poc de vida, un poc d’esperança per creure que podia remontar o com a mínim empatar, i va adalantar molt la seva defensa lo que es igual a agafar esquenes a «tutiplé» si tens en Juan Carles i en Huertas al teu equip, i aixi fou, però el Petra no acabava de matar el partit, mascaró a la treta de un corner tot sol va xutar alt, quan ja veia l’extasis i la gloria, però hi ha coses complicades en la vida i una es que mascaró faci un gol, Pujades en va tenir un altre però quan esta davant porta es mostra nervios com si tengües una agonia per marcar molt gran, i el seu xut no enten de termes mitjos, només a rompre, ha de fer de carnicer al porter. I Petra no seria Petra sense el show amb l’arbitre, sense haver-hi una expulsió de misterios sin resolver, Cosme fou expulsat per dir-li de tot a l’arbitre, però lo bó es que no era ell, sino la gent del pùblic, al Petra mania es poc lo que li tenen els arbitres, es digne d’estudi, sense cap dubté. A continuació arribà el gol de l’Espanya en una falta feta a la frontal per part de la defensa, on el xut va pegar a bonnin i la pilota va anar a caure als peus de Garcia que va tenir temps de cridar a la seva al.lota i dir-li que vengües fins a Petra a veure el gol que faria, 2-1. A partir d’aquí molt de temps perdut i moltes interrupcions, com es típic i poca cosa més aixi es va arribar al final del partit.

Una altre vegada el Petra ha demostrat que els equips de la zona alta els hi van «como anillo el dedo», i que la seva lacra ha estat la confiança amb els equips d’abaix, per això està a meitat de tabla. Destacar l’actuació de Amengual, viejo zorro que ha estat practicament fora jugar tot l’any i ahir es va reivindicar qual Piquè pareixia, aixi com també bona va esser l’aportació dels juvenils Huertas i Romero.

El dandy-Monroig- tres intervencions seves van llevar lés ilusions a L’espanya.

El crack-Juan Carles- Apart del tema de la pilota, va demostrar lo perillos que es amb les faltes i amb espai a l’esquena.

El millor-Amengual-Va estar molt bé en el cruce i va estar inspirat en la sortida de la pilota.Va demostrar perquè va jugar una eliminatoria a la copa del rei….ajajjaj.

Vaja dia-M.serralta- molt desubicat i nervios durant tot el temps.

Els pardillos- Arbitre- Com pot expulsar a un jugador si ell no a dit res? Això només pasa a Petra.

Desde aquí desitjar el millor a Sebastia Feliu, que li vagi bé a on entreni i guanyi sempre, menys dins Petra……

UE PETRA

Fotos O. Riera