Pep Lluís Martí Soler (Palma, 1975) va atendre a www.udsollerense abans d’iniciar les seves merescudes vacances estivals. Format a les categories inferiors del Sant Gaietà i del Mallorca, amb el que va debutar a primera divisió la temporada 1999/2000, va tenir que emigrar a Tenerife i Sevilla perquè el seu talent futbolístic fos reconegut.

A la capital andalusa, va escriure algunes de les pàgines més brillants de la seva carrera esportiva, però també va viure el moment més amarg, amb la desaparició del seu entranyable amic Antonio Puerta. Vuit anys després de la seva partida, Martí ha tornat a casa i ha estat una peça fonamental en els esquemes de Gregorio Manzano. Amb 2 copes de la UEFA, 1 Supercopa d’Europa, 1 Copa del Rei i 1 Supercopa d’Espanya és un dels futbolistes mallorquins més llorejats.

Futbol Base- Quin és el teu historial esportiu?
Martí- Vaig començar a l’escola de futbol del Sant Gaietà, i vaig passar per totes les categories del club fins que l’estiu de 1990 vaig fitxar pel Mallorca cadet. Després vaig jugar amb el juvenil i el Mallorca B, fins que a la temporada 1999/2000 vaig jugar amb el primer equip. La tres temporades següents vaig estar al Tenerife i a la temporada 2003/2004 vaig fitxar pel Sevilla on m’hi vaig estar fins mitjans de la temporada passada, que vaig jugar cedit a la Reial Societat. Aquesta temporada he tornat al Mallorca, on encara tinc un any més de contracte.
F.B.- Quins records tens de la teva etapa al futbol base?
M- La veritat és que record molt gratament la meva etapa a les categories inferiors, perquè vaig fer molts amics que encara mantinc a hores d’ara. Això em fa sentir genial, perquè sé que puc contar amb ells quan els necessito. Principalment record la il•lusió amb la que arribàvem cada dia a l’entrenament i el que gaudíem tots plegats. I, per suposat, molt d’esforç per poder arribar lluny i per intentar aprendre. En aquest sentit, estar atent a les indicacions dels educadors/entrenadors és el punt de partida.

F.B.- Tu que has estat a un equip que fa una gran feina amb la base com és el Sevilla, quins consells ens donaries als entrenadors, coordinadors i directius del futbol base?
M- Per damunt de tot, des del meu vint de vista, mai s’ha de pressionar als al•lots. Es tracta de fer esport, aprendre a treballar en equip i tenir una disciplina important tant individual com de grup. Pens que els entrenadors han de ser educadors d’al•lots que pensen que poden ser figures del futbol, el que no és gens fàcil: s’han de preocupar d’educar-los i de que es diverteixin.

F.B.- Tens temps per seguir el futbol base de Mallorca? Coneixes el futbol base de Sóller o els seus equips?
M- Intent veure el que puc, però els compromisos esportius em limiten molt aquesta possibilitat.

F.B.- Quins consells donaries a tot aquest jovent que ara està a la seva etapa d’aprenentatge?
M- Intentar aprendre dels entrenadors/educadors i, per damunt de tot, gaudir sense perdre de vista que es tracta de fer esport i no de fer carrera, cosa per la qual el més important són els estudis. Aquest punt de partida ajudarà al jugador a tenir la maduresa necessària per afrontar possibles canvis al seu àmbit esportiu. S’ha d’estar preparat i tenir el cap centrat en tot moment per no desaprofitar l’oportunitat si aquesta es presenta.

F.B.- Com ha anat la temporada a nivell personal?
M- La temporada ha estat excepcional. Estic molt content perquè he jugat 35 partits, tots ells com a titular, i he estat el jugador que més minuts ha disputat de tota la plantilla, el que m’enorgulleix. A més a més, he superat els 200 partits a la primera divisió.

F.B.- Aquesta segona volta del Mallorca ha estat impressionant, quins creus que han estat els motius?
M- La segona volta que hem jugat ha estat espectacular. Pens que el compromís del grup, el bon ambient del vestidor i la personalitat i la psicologia del cos tècnic per no posar-nos nerviosos han fet que ens hi en sortíssim d’una forma excepcional.

F.B.- Una vegada que te retiris, esperem que d’aquí molts d’anys, penses dedicar-te a fer feina com entrenador?
M- M’encantaria poder ajudar als joves com a entrenador. No tinc molt clar si m’agradaria estar a l’elit per entrenar, però si que m’atreu molt el futbol base. Ja tinc els dos primers nivells d’entrenador i, un cop em retiri, em trauré el títol nacional. Però el que és cert, és que no m’imagin la meva vida sense cap lligam amb el món del futbol.

F.B.- Enhorabona per la gran temporada realitzada i moltes gràcies per la teva amabilitat i per la samarreta que ens has regalat per sortejar a la festa de final de temporada del club.

UDSOLLERENSE.COM