La gran temporada que està fent el primer equip del CD. Manacor a Tercera Divisió, competint seriosament per arribar a ser primer classificat no pot passar per alt als afeccionats al futbol i tampoc a qualsevol persona que es senti compromesa amb el mon de l’esport.

La directiva actual -de la que jo mateix en som part- va agafar el Club en unes consicions lamentables, tothom ho sap i no crec necessari incidir en quina era la situació abans de començar la Lliga 2010-2011: No hi havia doblers, el contrari, molts de deutes.

Alo que la gent potser no recorda és que tampoc hi avia tècnics ni jugadors. M’esplicaré: pel fet de no cobrar i de tenir sumes pendets, no hi havia cap jugador que, de seguir les condicions de l’any anterior, hagués continuat. Tenien la raó de la seva part, però estimaven al CD Manacor i per això es varen comprometre amb nosaltres per continuar.

Sense un sol cèntim no podiem fer fitxatges forans. Varèm tenir el valor -crec que es port dir aixi- de confiar en la persona d’En Jaume Mut i ell ens va ajudar a convèncer tots els jugadors que ara tenim que el Manacor seria un bon club només amb la gent de casa.

El jugadors acceptaren el repte, fins i tot sense haver cobrat deutes antics. Feren una pinya amb en Jaume Mut i s’han constituït en un bloc, no invencible, pero sobradament solvent. Ningú hagués apostat per anar en segon lloc a hores d’ara.

Aixo és posible gràcies a la camaraderia de totos i cada un dels components de l’equip i a cada un dels tècnic, ajudants i auxiliars.  Aixo que estan aconseguint mereix un reconeixement i jo, com a manacori i com a soci del nostre equip els vull agrair publicament la seva gesta, que no es por pagar amb doblers.

Gràcies a tots.

Joan Caldentey.