Pep Jaume ha aconseguit portar el seu equip al màxim en aquest primer any de participació dels vermellencs. Han aconseguit el que molt pocs creien al començament de temporada però si han arribat fins aquí és gràcies a la seva il·lusió i ambició, tot i perdre tres partits en total. Els seus jugadors ho deixen tot al camp i arribar fins aquí és més del que esperaven. Només falta rematar el divendres i amb aquesta intenció viatjaran a Gijón el divendres. Un passeta per arribar a la glòria.

Hola Pep. Qui us ho havia de dir a principis de temporada, no?

Si. La veritat és que ha estat un any molt dur en tots els sentits però amb un final feliç. Ningú comptava amb veure’ns aquí, ni nosaltres mateixos i és un orgull molt gran. Tenim uns quants lesionats que no sabrem si podran estar el divendres.

Qui són dubte?

Ramon no va poder jugar el divendres. A més tenim a Raul Pareja, Maqueda entre cotons. Veurem si els podem recuperar, que crec que sí, però caldrà treballar dur perquè estiguin llestos.

Quina sensació tens tu com a entrenador d’aquest equip?

Com a entrenador d’aquests nois, he de dir-te que em sento molt i molt orgullós de tots ells pel compromís i per la il·lusió que han demostrat durant aquest primer any. Ha estat un orgull per a mi poder estar amb ells totes les setmanes.

Vau guanyar el Barcelona, invicte en el que portava de temporada. Són paraules majors.

Crec que hem demostrat en el camp del que som capaços de fer. El Barça era el gran favorit per emportar-se el gat a l’aigua i finalment els vam poder superar. A l’anada vam perdre, però al meu judici va ser una mica injust. Els plantàrem cara i els ensenyàrem les nostres armes. A la tornada vam poder amb ells i crec que ho haguéssim fet amb qualsevol altre equip que haguéssim tingut davant.

Vau jugar sense pressió i això es va notar en el partit, fent un futbol alegre.

Ells tenien l’obligació de guanyar i nosaltres tot el que ens vingués era de regal. Crec que ja havíem complert arribant fins a semifinals i ser a la final és per a nosaltres un somni i entrenar a aquests «jovenets» és una meravella.

I això que no comptés amb Iván Camp. Ni es va notar.

Bé home, si que es va notar però intentem que fos el menys possible. És un jugador important que sempre ajuda i va bé, però no va estar i els que van estar ho van fer de meravella.

Des de fora sembla que jugui qui jugui, tots saben el que han de fer.

Efectivament, tots els jugadors saben el que han de fer en cada moment i això ho hem aconseguit en els entrenaments, on entrenem per estar conjuntats. Quan un entra no es nota la diferència i això és molt positiu. Hem aconseguit ser un grup compacte i unit.

Quin diries que és el punt fort de l’equip?

El grup és el més important. Són unes persones fantàstiques i sincerament, són sensacionals. Però no cal quedar-se amb els que van als partits perquè són catorze o quinze jugadors i tots estan sempre disposats a jugar, però no poden anar tots.

Una cosa amb el que et quedes en aquesta primera temporada és ..

Em quedo amb la satisfacció de poder haver arribat a la final amb un grup excel·lent de futbolistes que l’any que ve també poden estar jugant.

Et consideres favorit de cara a la final?

No, crec que està al 50% per als dos equips, però és cert que juguem fora de casa, sense el suport del nostre públic i això sempre influeix. De tota manera ens ha anat bé no anar de favorits i esperem que en aquesta ocasió ens passi el mateix.

Quin jugador t’ha sorprès més del teu equip?

(Rialles) M’ha sorprès més d’un, però prefereixo no destacar públicament a cap per si s’enfaden. L’equip és meravellós i prima per sobre de les individualitats.

Què saps de l’Sporting?

Poca cosa, la veritat, però semblen un equip similar al nostre, amb gent jove i que segur tindran moltes ganes de guanyar en el seu primer any, com nosaltres. Ho han fet molt bé i han eliminat a equips com l’Atlètic i el Betis, que són molt bons equips, així que haurem de tenir molta cura. Espero que sigui un partit de futbol, sense problemes extra futbolístics i això és el que més ens importa. Que guanyi el millor, però sempre dins de l’esportivitat.

El pavelló estarà ple. Prefereixes un ambient així?

Tant de bo estigui ple. A nosaltres ens motiva més, és clar. Sempre és més bonic que hi hagi molta gent a les grades perquè per als jugadors és com reviure els seus anys a Primera o Segona Divisió. Veure un pavelló ple és bo per l’espectacle i per a l’esport.

Et desitjo molta sort i que tot vagi molt bé.

Moltes gràcies

Federació de Penyes Mallorquinistes