Alineaciones:

CE L’HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa (Corominas, 72′), Manel Viale (Castaño, 85′), Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Ángel Sánchez, Marc Pedraza (David Haro, 60′) i David Prats.

ATLÈTIC BALEARS: Biel Ribas, Izquierdo, Brayan Angulo, Mantovani, Carlos Quesada, César Diop, Fullana, Peter (Abraham, 77′), Mathias Coureur, Antoñito (Lawal, 71′) i Jesús Perera (Dani, 84′).

Gols: 0-1 Jesús Perera (28′); 1-1 David Prats (83′, penal); 1-2 César Diop (90′); 2-2 Ángel Sánchez (94′).

Àrbitre: Josu Galech Apezteguía (Navarra). Ha mostrat groga als locals Lucas Viale (35′), Mathias (93′) i als visitants Peter (74′), Quesada (82′).

Incidències: partit disputat a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet davant d’uns 300 espectadors en un matí fred. Presència d’uns 50 aficionats de l’Atlètic. Encontre corresponent a la 18a jornada de Lliga del grup 3 de Segona B, darrera del 2011, amb presència de les càmeres d’IB3. A l’Hospi, Manel i Moragón han completat la convocatòria.

Comentari:

Quina millor manera d’acollonir el Barcelona? Tant és que siguin campions d’Europa, del món o de l’univers. El sentiment de felicitat que envaeix l’Hospi i la seva afició en aquests moments és difícilment inigualable. S’ha hagut de recórrer a l’èpica, a l’estil Hospi per recuperar sensacions. La rauxa, l’ambició, l’atreviment i la il·lusió s’han vist premiats avui davant del millor equip del campionat. I no ho diem precisament per la classificació: l’Atlètic Balears, com diríem vulgarment, s’ha ‘cascat’ un partit enorme però s’ha acabat trobant amb un oponent encara més endollat. El gol de César Diop al 90 avançava l’Atlètic Balears i esfonsava l’Hospi, que veia com la imbatibilitat a l’Estadi estava més en solfa que mai. Ha hagut d’aparèixer Ángel Sánchez, el Muyayo, per impartir una nova lliçó de futbol i compromís i clavar una falta directament al fons de la xarxa. Corria el minut 94… És curiós com els fets es repeteixen: o és que ningú recorda el final del darrer partit del 2010 davant el Santboià i el gol d’Óscar Álvarez al descompte? Això, quan semblava que tal i com va passar fa 5 anys, l’Hospi perdria a l’Estadi el mateix matí que el Barcelona guanyava un títol mundial.

El gran mèrit de l’Hospi ha estat no assemblar-se en gairebé res al fosc equip que va jugar a Ontinyent diumenge passat. Al cap i a la fi, Ángel Sánchez ha acabat sent l’única novetat a l’onze en substitució de Corominas. L’entrada del grancanari ha aportat mobilitat atacant a l’equip, més variants i, especialment, la sensació que ‘podien passar coses’ en qualsevol situació. Però al davant hi ha hagut un equip ben plantat, ambiciós, amb cap i que ha sabut tirar de veterania en els moments claus del partit. Fidels al seu estil, l’Atlètic no ha renunciat a tenir la pilota i amb César Diop i Mathias com a homes destacats han fet més d’una malifeta a la defensa riberenca tot i que hem hagut d’esperar gairebé mitja hora per veure la primera ocasió amb cara i ulls.

I vist el resultat, millor que no hagués arribat: pèrdua de pilota de l’Hospi al centre del camp, recuperació de Perera i xutàs amb l’esquerra des de la frontal davant el qual Craviotto no hi podia fer res. Golàs (28′). El gol ha esperonat un Hospi que ha sovintejat molt més el terreny balearico en el darrer quart d’hora. Avisava Pitu al minut 33 amb una bona recuperació a la frontal de l’àrea, un millor control i un xut amb efecte que es perdia lleugerament per sobre del travesser de Biel Ribas. El porter visitant seria l’estrella en la gran ocasió riberenca al primer temps: córner picat per Pitu, rematada de cap de Rubén García al punt de penal i pentinada de David Prats que entre Biel i el pal evitaven el gol de l’empat (39′). L’opció també ha acabat d’animar l’afició, que avui ha fet costat a l’equip i ha cregut en les seves possibilitats.

Sense canvis al descans, el pas dels minuts ha donat pas a que Jordi Vinyals, avui sí, s’hagi mostrat d’allò més ambició tancant amb defensa de tres a la recerca de més presència ofensiva. Mitjançat el segon temps, Haro i Coro han entrat per Pedraza i Moussa. Això, d’altra banda, ha facilitat les contres de l’Atlètic: Peter perdonava el segon en desviar un xut de Perera, però es trobava amb la providencial intervenció de Manel Viale sota pals (51′). Mathias també gaudiria de dues accions als minuts 61 i 73, sense sort per l’extrem francès, però l’Hospi també tindria les seves opcions: Pitu feia lluir Biel amb un xut llunyà (62′), Aday (63′) i Coro (80′) xutaven desviat mentre que Lawal podria haver sentenciat un parell de minuts abans si no hagués estat per una brillant intervenció de Craviotto (78′).

L’Hospi trobaria el seu premi al minut 83, després que Josu Galech sancionés amb penal una mà clara de Quesada dins l’àrea. Pratigol seria l’encarregat, amb gran classe, de transformar el penal (83′). El gol va fer creure en la possible remuntada, però la gerra d’aigua freda arribaria just al minut 90, amb una pèrdua de pilota de Prats al mig del camp, contra conduïda per Mathias i gran definició de Diop davant Craviotto (90′). L’1-2 duia el deliri entre els nombrosos aficionats de l’Atlètic a l’Estadi, davant l’alegria de la banqueta balearica. Però a l’Hospitalet els partits no acaben fins que l’àrbitre no xiula el final. Falta al minut 93 a la frontal de l’àrea comesa per Mathias: agafa la pilota Ángel Sánchez, visiona la porteria, el forat existent, selecciona xut… i deliri. Corria el 94 (com a Ontinyent), amb una jugada potser mal sancionada (com a Ontinyent). Per sort, aquest equip no ha estat el d’Ontinyent: aquest equip sí que ha estat l’Hospi. I quan és fidel a un estil, a unes idees, a una ambició i a l’èpica, aquest equip és (gairebé) invencible. Següent exemple? Dijous al Camp Nou: que tremolin!

CE L’Hospitalet