Pas a pas. El somni el té ben present i coneix la recepta per fer-lo realitat. Va debutar de ben jove a la selecció, s’ha convertit en un fix per a Koldo Álvarez i ara treballa per fer-se un lloc a l’onze titular de l’Atlètic Balears, el líder de la segona divisió B i màxim favorit a assolir l’ascens. Els balears són el Chelsea de la categoria amb Antoñito (Sevilla), Jesús Perera (Mallorca i Celta) i Dani Martín (Betis).

Què sent com a jugador militant a un club tan potent com l’Atlètic Balears?

El que intento, més que res, és aspirar a més. Ara estic a segona divisió B, però el meu objectiu és seguir pujant i com a andorrà és important perquè és difícil sortir del país i que vagin bé les coses, però a poc a poc tot va sortint.

I més ara, quan hi ha jugadors internacionals com vostè als quals els costa una barbaritat trobar equip, per la maleïda crisi.

Està tot molt complicat i jo tinc la sort d’estar a l’equip on sóc i estar complint a nivell econòmic. Hi ha molts calés i el jefe vol arribar a primera divisió sí o sí.

A primera divisió… això són paraules majors.

Sí! És un projecte molt ambiciós i hi ha calés per aconseguir-ho.

Com va arribar aquí?

Em va trucar un excompany meu argentí que va jugar amb mi al Montsó i li va donar referències a un representant. Quan em va trucar vaig anar a fer la prova. Va anar tot bé després de dues setmanes, tot i que a l’estiu es va complicar una mica…

Per què?

Jo sóc un jugador jove i poc conegut. I aquí treballen sobre un projecte ambiciós i suposo que tenien por en fitxar-me.

El seu somni de futbolista s’acaba aquí o a què vol arribar?

És clar que el meu objectiu és arribar a jugar a primera divisió, però em toca treballar molt i amb esforç crec que hi arribaré.

Això de primera divisió és un tros de somni…

Ho sé, però somiar és gratis.

Amb 21 anys, la seva progressió sembla no tenir fi. Va molt ràpid tot plegat?

Jo crec que no. El futbol fins als 23 anys és anar pujant i pujant. A partir dels 23 ja és molt complicat. Hi ha multitud de jugadors per molts llocs i no hi ha tantes fitxes. Si aconseguim l’ascens, millor, perquè hi hauria possibilitats de quedar-s’hi.

L’Atlètic Balears és el Chelsea de segona divisió B… és bo per a vostè estar en un equip d’aquestes característiques?

Sí. A nivell d’entrenaments és brutal. Aprenc moltíssim. Estic amb jugadors que han estat a l’elit i que t’ensenyen moltes coses.

I com a companys té molts exprimera divisió. Què n’aprèn?

Són davanters molt bons. Dani Martín va marcar a la Champions, Antoñito i Perera a la UEFA i a cada entrenament aprenc molt d’ells.

A més de companys també té un entrenador que va jugar a primera divisió, com Gustavo Siviero, i un preparador físic que va estar a l’Inter de Milà. Tot un luxe!

Siviero, el mister, m’ensenya molts moviments i individualment m’aporta molt, i el preparador físic és impressionant.

Per què compta tan poc amb vostè el tècnic?

A l’inici de temporada hi va haver molts partits de la selecció i em va faltar continuïtat amb l’equip. Quan m’ha tocat sortir he demostrat que puc estar a l’equip.

Quan va arribar el seu moment, gol i victòria. Millor impossible?

El debut va ser el somiat. Sortir i marcar el gol. Ara la feina l’estic fent i depenc d’ella. Què més puc fer quan la defensa està bé i l’equip funciona? Treballar!

Diari d´Andorra