Quan un pare que té un fill jugant en un club de futbol, decideix col.laborar més activament en el club incorporant-se a la directiva, ja sap que li esperen tasques que farà de gust, pensant en que nins com el seu gaudeixin d’un esport. Hi ha moments que recompensen i d’altres no tant. Però lo que un no espera és que en un recinte on sempre se senten els crits i les rialles, de sobta no s’escoltin perquè una persona ens ha deixat.

La darrera tasca que feres pel club, Miguel Ángel, va ser preparar-me els equipatges que varen lluir per Suècia aquest estiu els jugadors del club a la Gothia Cup que tu disfrutares l’any passat.

Ja no et veuré preparant les equipacions, ordenant i repartint la roba als jugadors cada any en començar la temporada. Algú ho farà per tu. Però segur que hi haurà nins que notaran que aquell senyor dels cabells blancs no hi és. Espero que des d’allà dalt et deixin veure els partits, gaudint dels gols. A la grada sempre hi haurà un seient reservat per a tu.

Gràcies Miguel Ángel per la dedicació altruista que has tengut aquests anys cap un món de l’esport que mai reconeix la tasca feta per gent com tu.

Gràcies

Miquel Siquier »