Alineaciones:

CCE Sant Lluis: Carlos Segui, Alvaro Rotger, Jose Manuel Herrera, Isaias Pons, Pedro Javier Olives, Marc Villalonga, Zouhir Essounani, Gabriel Llabres, Francesc Josep Ramos, Alberto Salvador y Elliot Galan.

Sustituciones: Alejandro Ballesteros por (min.74) y Carlos Donato por Alberto Salvador (min.84)

CE Ferreries: Josep Ponsfabregas, Borja Martin, Antonio Bosch, Tomeu Alles, Juan Luis, Helenio Olives, Luis Garcia, Joan Barber, Angel Alles, Fabricio Ricardo y Oscar Pons.

Sustituciones: Lluis Pons por Angel Alles (min.45) y Miguel Caballo por Tomeu Alles (min.75)

Goles: 1-0 Pedro Javier (min 4), 2-0 Elliot Galan (min 8), 3-0 Gabriel Llabres (min 33) y 3-1 Fabricio Ricardo (min 69)

Árbitro: Pablo Carbonell Tuduri. asistido por Candido Lucero Sanchez y Willi Fernando Castillo Ibarguen.

Tarjetas: Isaias Pons (amarilla, min 30), Jose Manuel (amarilla, min 42), Francesc Josep (amarilla, min 42), Alvaro Rotger (amarilla, min 68) y Carlos Segui (amarilla, min 73) para el CCE Sant Lluis. Oscar Pons (amarilla, min 57) y Luis Garcia (amarilla, min 67) para el CE Ferreries.

Comentario:

Iniciar una competició amb victòria, és un cop moral important, si ho fas a casa davant la teva gent anima més i si a sobre ho fas contra un dels aspirants al títol i recent subcampió de Copa dóna tranquil · litat per la següent trobada. Aquesta sensació és la viscuda pel conjunt de Moyano que va vèncer 3-1 el CE Ferreries en una trobada oberta des del principi i on una excel · lent primera part va decantar el partit per al conjunt local.

Van sortir els locals sense por al seu rival, conscients de les seves possibilitats i la força de la seva unió, per disputar uns primers 45 minuts de gran nivell futbolístic. L’experiència i qualitat dels blaugranes motivava positivament als de Moyano que eren conscients que havien de realitzar un excel · lent partit, tant en defensa com en atac, i superar els minuts difícils que es trobarien. I així va ser.

Els de Vadell amb un joc directe però treballat sabien del seu perill ofensiu van posar a prova en els primers minuts de la trobada a un CCE que es va mostrar sobri i segur en defensa. No es van acovardir els blaus que buscaven obtenir el control de la pilota des del xiulet inicial aconseguint descaradament a la primera part. Les arribades dels de Ses Canaletes eren constants però gairebé sense perill, fins que en el minut 10, quan després d’un xut desviat d’Alberto que va anar a parar a les botes de Pedro els locals van aconseguir avançar-se en el lluminós.

El gol donava ales als lluiser que es van ficar encara més en el matx volent aprofitar el cop causat als de Vadell per marcar diferències. Al minut de avançar-se al marcador i després una pilota lluitatada fins al final per Elliot, aconseguia anotar a porta buida el 2-0 que era just premi pel lliurament del davanter maonès i del treball de conjunt dels de Moyano.

Es portaven 11 minuts i els de Vadell es van veure superats per intensitat i ímpetu però conscients que quedava encara molt de temps per davant i res estava decidit. Després dels dos gols blaus, la tranquil · litat es notava en el joc lluiser que brodava una trobada que només tenia un color. Es divertien, es comunicaven, es buscaven, es trobaven i resolien qualsevol perill blaugrana amb èxit. Només a pilota aturada inquietaven els ferreriencs però un encertat Marc aconseguia donar seguretat als seus.

A mesura que passaven els minuts el partit s’anava equilibrant pel caràcter dels de Vadell que anaven reaccionant als dos cops rebuts. Amb un Juanlu treballador i un elèctric Helenio la defensa local tenia feina de sobres, l’encert en les seves decisions donaven en orris qualsevol possibilitat de perill visitant. Si el 2-0 era un resultat excel · lent, el 3-0 del minut 33 era espectacular. Un córner botat per Alberto a l’entrada de Bili posava la distància suficient al marcador com per marxar al descans amb els deures fets … de moment.

 

Es tractava de seguir igual de concentrats, de treballadors, de units i de solidaris com en els primers 45 minuts. Els de Vadell van sortir amb, tot conscients del seu potencial i pensant que un primerenc tant els ficava en el partit. Però es van trobar al millor CCE de la temporada que va evitar que els blaugranes aconseguissin el seu propòsit. El domini i empenta havia canviat de color, els visitants empenyien a marxar forçades però l’ordenat equip lluiser evitava qualsevol perill. Les tornes havien canviat, el centre del camp dels de Vadell es va fer amb el control del partit empenyent als de Moyano al seu terreny sabent que una contra podia liquidar el matx. La balança es decantava cap als visitants conscients que es jugaven més que els locals i l’ímpetu va donar els seus fruits als 69 minuts quan Miranda transformava un penal per unes mans d’Álvaro dins l’àrea. Quedava poc per uns i molt per altres, es tractava de no tenir por a la victòria i seguir solidaris com fins ara.

 

Ho van aconseguir els locals, l’esforç va valer la pena, els tres punts es quedaven a Ses Canaletes i l’alegria era blau. L’eufòria ha de durar fins al primer entrenament, cal assaborir la victòria però sabent que una victòria dolça pot esdevenir una derrota salada si un baixa el llistó del treball i l’esforç.

CCE Sant Lluís