Ens va sorprendre la notícia de la dimissió del vice-president del club, una persona molt vàlida que no ha escatimat esforços en el treball, en aquests anys, sempre al peu del canó. Vam voler saber els motius que el portaren a la renúncia del càrrec. El citàrem al bar Savali de Capdepera i gustosament ens ho explicà.

– L’any passat vaig estar molt fotut de l’esquena, em van operar, ho vaig passar i pas molt malament. Després tenc el problema que sóc molt nerviós i no em vull enfadar per petites coses que últimament estan passant en el club, que es diuen d’una manera i es fan d’una altra. Des de fora col·laboraré en tot el que pugui i la directiva em tindrà a la seva disposició, però sense haver d’intervenir en assumptes interns del club.

– Quines són les coses que et posen nerviós i no vols que et facin enfadar?

– Les idees que es pensen en el club són bones, però s’han de dur a terme, s’han de fer. Amb la primera directiva de Fajardo, l’any 2005, érem tots una pinya. Es deia “s’ha de fer això”, i es feia. Però últimament això està fallant una mica, i si una línia es trenca, després és difícil esmenar-la.

– Exemples?

– L’equip de Preferent. En primer lloc, el que s’ha de pensar és què volem del primer equip. Si l’objectiu és mantenir la categoria i els jugadors del poble són suficients, no trob normal que fitxin jugadors de fora, perquè aleshores, què feim amb els del poble? D’altra banda, si es vol pujar a Tercera Divisió, s’ha de fer un altre plantejament, però cal definir-ho, i no ho està.

– La pedrera?

– Aquest és altre tema en què no es fa el que es diu. Cal escoltar els pares i totes les persones que col·laboren amb el club i que vulguin ens transmetre la seva opinió. Hi ha opinions, dins d’unes normes molt vàlides, per bé que escoltar no vol dir que s’hagi de fer el que ells pensen. Les normes del club han de ser fortes i les que prevalguin. Ve un pare i, sense consultar-ho a l’infant, demana: “El meu fill, quin entrenador tendrà? Aquest no m’agrada, amb aquest entrenador el meu fill no jugarà”. Un altre pare demana: “El meu fill, amb quin equip ha de jugar? Amb aquest equip el meu fill no jugarà”. El club es va mostrar feble en algunes decisions i això no em va agradar. Pens que uns pares no poden canviar els sistema del club i la directiva ha de ser forta per a mantenir les normes i treballar perquè el nen es trobi a gust, gaudeixi, s’ho passi bé…, En definitiva, perquè el jugador estigui atès el millor possible. Tot això que he exposat té fàcil solució, amb un cop damunt la taula. Però repetesc que cal ser forts amb les decisions, complir-les i fer-les complir.

Best

Cap Vermell