Primer partit amistós de la temporada per l’esquadra de Moyano després de dues setmanes des que comencessin a carregar piles per afrontar el nou curs futbolístic. Són temps de proves, càrrega, automatismes i d’anar ficant als nous fitxatges dins de la dinàmica del grup.

El primer partit de pretemporada es va disputar el passat dissabte al Camp de Sant Carlos davant d’una UD Mahón que enguany conserva pràcticament el mateix bloc que el va portar l’any passat a les semifinals de Copa. Els lluisers afrontar la trobada amb algunes baixes, jugadors amb molèsties musculars i / o motius laborals, encara que amb la presència de fins a quatre juvenils a les seves files que han demostrat en aquestes dues setmanes que es pot comptar amb ells per quan calgui.

L’encontre, s’allunyar dels clàssics d’estiu, atès que ambdós equips van demostrar estar a bon nivell i van imposar un bon ritme de joc. Els de Moyano, van sortir com sempre, a voler la pilota, ser atrevits i amb constants situacions de pressió per evitar el contraatac local. Els de Meliá per la seva banda, amb una zona ofensiva plena de qualitat i verticalitat es van posar per davant en la primera opció de perill. Thiago, després de desfer-se de dos defensors en un parell de driblatges va aconseguir espai per al tret i batre un Cristian que es va veure batut en el minut set.

El gol local no canvi res, la intensitat seguia sent la mateixa i els blaus a poc a poc anaven trobant més còmodes en atac. La tasca ofensiva de Joshua estava sent productiva per als seus companys, Isael per banda començava a crear problemes al seu lateral i el rigor tàctic de Loren i Migue Coll donaven equilibri al grup. En una internada per banda esquerra Isael i la seva posterior centre l’interior de l’àrea va ser aprofitat, amb suspens, per Joshua per batre Quintana i posar de nou la igualada al marcador. S’arribava a la mitja hora de partit amb l’espectador entretingut i els jugadors començant a baixar una mica el pistó a conseqüència de la calor que acompanyava el matx.

Després del descans els de Moyano van sortir amb el mateix onze, només l’entrada de Sola per Maykol que havia hagut de deixar el partit per lesió canviava l’equip inicial. El pes en el tram inicial del segon acte era per als lluisers que van poder avançar-se al marcador si Isaïes hagués encertat a batre Quintana en un clar un contra un que va marxar fora. Els unionistes per la seva banda seguien buscant el seu punt fort, la velocitat i desbordament en atac era el perill constant que incòmode als visitants, encara que gairebé sense trobar Cristian que seguia segur per alt en les situacions que se li demanava la seva presència.

Assolit el minut 75 i amb els nivells de gasolina en números vermells, el tècnic basc va donar entrada de cop a cinc jugadors. Toni, Txemi, Christian, Pepe, Santi i Miguel Martínez donaven joventut i frescor de centre del camp cap amunt i això ho van notar els seus. Atreviment barrejat amb precipitació, era la marca d’identitat del CCE en els últims instants del partit. Christian en una internada per banda esquerra va poder decantar la balança per al CCE, però el seu xut va marxar alt per sobre de la meta de Quintana.

L’última bala del partit va ser desaprofitada i el xiulet final comandament a vestidors els dos equips que tornaran a veure les cares el proper 2 de setembre però en aquesta ocasió amb Ses Canaletes com a amfitrió de la trobada.

CCE Sant Lluis