En els àmbits futbolístics sol discutir-se apassionadament sobre la pròxima alineació, la tàctica del pròxim partit o els fitxatges en temps de crisi (que sol ser no mos enganyem, casi sempre). Però sovint es discuteixen qüestions de caràcter històric que generen molta polèmica: gens fàcils de tractar, ja que es mesclen emocions i records personals (més o menys fragmentats) amb una manca de dades que impedeix divulgar un millor coneixement del tema entre els aficionats. Després d’examinar documentalment el futbol mallorquí des dels inicis, podem dibuixar a continuació el decàleg dels clubs més veterans de l’illa.

La societat futbolística més antiga de Mallorca és, sense dubte, el RCD Mallorca. Va esser fundat amb el nom de Reial Societat Alfons XIII Foot-Ball Club l’any 1916 fins el canvi de nom amb l’adveniment de la Segona República (1931), quan el va canviar pel de Club Deportiu Mallorca (l’afegitó Reial no va arribar fins el 1948). Només va cessar la seva activitat entre 1938-39, durant la Guerra Civil. Fins ara dos llibres tracten la història del club barralet i segurament l’any vinent sortirà una nova publicació que narrarà exhaustivament la seva llarga trajectòria per commemorar el seu centenari.

En segon lloc trobem el Club Esportiu Atlètic Balears, que remunta els seus orígens a l’any 1920amb la fundació del Baleares Foot-Ball Club. L’any 1942 va absorbir l’Athletic Foot-Ball Club (tot i que a nivell formal fou una fusió, la fesomia va continuar essent íntegrament balearica) i ha estat l’únic club que s’ha mantingut actiu ininterrompudament durant els seus 95 anys d’història, inclòs el període de la Guerra Civil. Dos llibres (un d’ells escrit per l’autor d’aquest article) recullen la seva història, que prest arribarà a esser centenària.

La tercera entitat és el Club Esportiu Constància d’Inca, nascut el 1922 com a secció de futbol de la societat de socors La Constància, desapareguda el 1987. Ha estat tradicionalment l’equip més representatiu de la part forana. Estigué absent de la competició la temporada 1951-52, però per mor d’una sanció federativa. La història escrita del club inquer encara està per escriure, malgrat els seus 90 anys d’existència.

En quarta posició tenim el Club Esportiu Binissalem, fundat el 1932 i que va adoptar transitòriament el nom de Azul Deportes Binissalem entre 1940-45. Aquí pot haver certa polèmica perquè se li atribueixen uns orígens que es remunten al 1914 i cal precisar que aquell any va començar en efecte la pràctica del futbol local; però no el club actual, ja que no hagué cap club organitzat en varies ocasions entre el 1914 i el 1932. Un llibre, recentment aparegut, explica exhaustivament la interessant història del futbol binissalemer.

El cinquè lloc li correspon al Club Esportiu Espanya de Llucmajor, els orígens del qual es remunten a l’any 1932. Aquell any es va fundar el Club Esportiu Llucmajor, que el 1939 es va fusionar amb el recentment fundat CE Espanya; la nova entitat va mantenir únicament el nom del segon club, la qual cosa va esborrar implícitament el recorregut del primer. Entre 1962-65 va romandre inactiu per la crisi que el futbol insular patí a començaments dels anys 60 i que el va forçar a reduir categories, deixant l’equip sense competició.

La sisena plaça li correspon a la Unió Esportiva Poblense, fundada el 1935. Tot i que el futbol pobler va néixer amb el Ràpid Sport Club (1922-33), no hi ha cap continuïtat amb el club actual. El Poblenses’ha mantingut actiu fins l’actualitat, sense interrupcions, fins i tot durant la guerra.

Com a setena entitat tenim el Club Esportiu Manacor, que va començar la seva activitat l’any 1938, encara durant la Guerra Civil. Després d’alguns equips sorgits des del 1908, el principal club manacorí fou el Foot-Ball Club Manacor, fundat el 1923 i dissolt el 1934 i substituït pel Racing de Manacor entre 1934 i 1936. Cap d’ells té relació amb l’actual club, registrat l’any 1940 i que des de llavors ha competit sense interrupció.

El vuitè lloc l’ocupa el Club Esportiu Murense, fundat l’any 1941. Com en el cas del CE Espanya de Llucmajor el conjunt murer va romandre inactiu entre a principis dels anys 60 arran la crisi ja comentada.

El novè club de la llista és el Club Esportiu Felanitx, fundat l’any 1943. Va substituir el fins llavors principal club de la població, la Gimnàstica de Felanitx (1932-44), que va desaparéixer sense cap continuïtat entre sengles clubs. El CE Felanitx va romandre inactiu (1964-66) per la crisi abans apuntada i a inicis dels anys 70 fou substituït temporalment a la competició per l’Atlètic de Felanitx, el seu equip filial.

Finalment, en el desè lloc tenim el Club de Futbol Sóller, fundat l’any 1954. Tot i que el futbol solleric es remunta a diverses entitats futbolístiques prèvies (1923-51), cap d’elles ha tengut continuïtat. A excepció de la temporada 1963-64, el CF Sóller sempre ha estat present a la competició oficial.

Mos manquen estudis a nivell local que poleixin aquesta relació per confirmar-la o modificar-la en algun cas; tanmateix, el decàleg dóna fe d’un patrimoni esportiu que cal valorar a banda de preferències personals, tant si mos beneficia en uns casos com si mos desenganya en altres. És el nostro esport local i una història per escriure.

 

Manel García para Fútbol Balear.