Maties Adrover

A continuació vos oferim el reportatge publicat per la revista Dies i Coses:

Dies i Coses vos presentar aquest informe per intentar aclarir les diverses opcions

Aquesta darrera temporada l’equip del Santanyí no ha tingut juvenils i ha pogut fer equip de cadets gràcies a l’ incorporació de alguns jugadors que havien jugat fins ara al C.D. Cala d’Or, que no ha pogut fer cadets, mentre el C.E. Alqueria només ha pogut competir en juvenils. Cada any que passa els equips del nostre terme tenen més dificultats per fer equips amb un planter ample.,

Hem parlat amb els presidents del C.E. Santanyí, C.D. Cala d’Or i C.E. Alqueria; els coordinadors d’Es Pla en Pere Mariano i en Miquel Àngel Tomàs, el secretari de la F.F.I.B. Manolo Bosch i el regidor d’esports Miquel Vidal per analitzar les diverses opcions que hi ha i la seva opinió. Quan surti aquest número començaran les negociacions, no seran gens fàcils donat lo complexe del tema., Cada equip haurà de cedir i només una molt bona voluntat de part de tots podria servir per iniciar-se un projecte que de consolidar-se donaria força a aquest nou equip i que a la llarga serviria perquè tot el terme caminàs junt, al marge quedarien els equips amateurs que seguirien en solitari.

Bernat Picó, president del C.E. Santanyí

“Jo crec que és l’única manera de competir de veres perquè si no els jugadors no ens basten ni per uns ni pels altres”

El C.E. Santanyí te uns 110 nins al futbol base des de l’escoleta fins a cadets totes les categories i l’any que ve també tindrà un equip femení, de moment entrenen 30 jugadores. Te els estatus del Joventut Esportiva Santanyí, però ja no els pot emprar pel temps que duen sense competir.

En diverses ocasions s’ha parlar sobre la possible unió del futbol base del terme, com ho veus ara?

-Fa estona que ho dic i crec que la gent s’està donant conte, tant les directives de Cala d’Or com las de Santanyí que és una raó que no vol força. Si nosaltres volem competir a nivell de club i d’al·lots lo que hem de fer és unir-nos. És una cosa que un temps funcionava així. Llavors el Cala d’Or no tenia futbol base i tots ells venien aquí. Ara segurament se tindrà que fer d’una altra manera: s’hauran de partir els al·lots cap aquí i cap allà. Ja s’estudiarà la manera més bona que menys complicacions tenguin. Jo crec que és l’única manera de competir de veres perquè si no no ens basten ni per uns ni pels altres.

Al terme de Santanyí hi ha tres equips. L’unió seria del Alqueria, Santanyí i Cala d’Or o es limitaria a Santanyí i Cala d’Or?

-No ho sé. Enguany la presidenta marxa i entre un altre i jo crec que a s’Alqueria tenen moltes dificultats per poder fer equips. Crec que si pogués ser hauria de ser una unió de tots, que si hi ha voluntat se pot fer. Hi ha hagut un parell d’anys que no varen venir jugadors de l’Alqueria, però en aquest moments tenim una partida de jugadors d’allà que juguen a Santanyí a les categories petites perquè allà no n’hi ha. S’Alqueria pot entrar en aquest projecte però les condicions haurien d’anar en proporció als jugadors que aporti cada club, jo crec que ha de ser una cosa de consens del terme.

Quin nom hauria de dur aquest nou club?

-Faríem un concurs de noms a l’institut que hi venen jugadors de tot el terme.

Quina tasca podria fer l’Ajuntament, se podria recuperar el bus per acompanyar als entrenaments?

-Per exemple si venen vuit infantils de Cala d’Or a entrenar a Santanyí només son os cotxes. Hauríem de xerrar amb el coordinador d’Es Pla a veure com ho fan ells. De totes maneres l’altra dia vaig dir al batle que en aquest aspecte Santanyí havia tornat enrere: un poble que un temps ens tenien enveja per allà a on anàvem, Santanyí te un autocar per desplaçar els nins als entrenaments i això se va perdre i no se si se pot tronar restaurar d’una manera o l’altra o si se pot arribar a un acord entre l’Ajuntament i una companya de bussos que podrien els escolars i hauria coses que se podrien arreglar bastant be.

A nivell de directiva com se distribuiria?

-S’hauria de cercar un coordinador de consens que tingués les mans lliures per fer el que volgués.

Llavors els president dirien lo que els agrada menys i manco.

Luismi, president del C.D. Cala d’Or

“M’agradaria que a aquest nou club també hi entràs l’Alqueria”

El Cala d’Or te totes les categories excepte cadets i te uns cent nins.

Teniu algun nom pensat?

-És lo de menys, lo que hem d’aconseguir és dur el futbol base del terme a bon port. No s’hauria de perdre cap dels noms perquè tots tenim equips amateurs. Tendríem que parlar molt de la manera de fer-ho. Ara mateix hi ha moltes opcions o poques. Tenc una idea de com fer-ho però al tenir equips amateurs que competeixen a cada poble no perdríem el nom. Ja sigui un que podria ser el Cala d’Or, que te més opcions fos filial del Santanyí. Fer-ho d’una manera perquè després puguis competir amb els altres clubs perquè hi ha equips que son filials i un mateix nin juga cinc cops amb un any contra tu i això és una mesura important a establir. Si ho planteges be hi ha moltes ajudes entre els jugadors i els equips.

En quan ha tenir un coordinador de consens com ha comentat Bernat?

-sí, hi ha d’haver una persona que, per exemple han d’anar vuit nins infantils d’anar a entrenar a Santanyí i en falten tres hi pugui telefonar a Luismi i demanar-li que ha passat amb els tres que no han anat a entrenar. Que hi hagi una coordinació per evitar que quan els nins de Cala d’Or lis toqui entrenar a Santanyí hi vagin menys i quan sigui a Cala d’Or hi vagin més. És important si se fa de conscienciar als pares que nos anar als partits sinó que no s’han de deixar els entrenaments.

Se poden fer campus conjunts?

-Si l’unió ha de ser total excepte als equips amateurs. És la manera de poder sobreviure els clubs del nostre terme.

Com veus el tema de. C.E. Alqueria?

-Li don la raó a Bernat. És molt difícil a s’Alqueria poder completar equips. M’agradaria que a aquest nou club també hi entràs l’Alqueria. Si ens ajuntam els tres equips a la llarga serà positiu

En definitiva, lo més complicat és que vos ajunteu els tres equips?

-M’agradaria que quan facem la reunió a mitjan març hi hagués l’Alqueria i sabre que esposa. A lo millor planteja una cosa que ens va be i que pot anar be. Lo que passa és que s’hauria de parlar molt

del tema.

En què podria col·laborar l’Ajuntament en aquesta unió?

-Jo no tenc cap queixa de l’Ajuntament lo que passa és a veure com li venen a l’Ajuntament per d’entrada no perdre lo que tenim cada club. Hauríem de parlar molt amb ells per sabre quina opinió tenen.

Per acabar a jo no me cap dins el cap que el Poliesportiu ja no dugui el nom de Marcus Cooper Walz,què opines?

-Jo pens com tu. El poliesportiu de Cala d’Or s’hauria de dir Marcus Cooper Walz. No tindrem un esportista tan gran que hagi guanyat una medalla d’or a uns jocs olímpics.

Amparo García, presidenta del C.E. Alqueria

“El nom que m’agradaria seria Migjorn»

Actualment el club de Sa Teulera te sis nins a l’escoleta i dies després de publicar-se aquest reportatge retirà l’equip juvenil de la competició

Veu viable una unió entre el seu equip i el Cala d’Or i Santanyí en matèria de futbol base?

Miquel Àngel Tomàs i Pere Mariano coordinadors d’Es Pla

“Hem passat de venir la guàrdia civil a donar-mos la ma”

Fa vuit anys que son coordinadors d’Es Pla i el mes de juny ho deixen. Actualment tenen 170 nins repartits en dotze equips.

Com va néixer aquest projecte, perquè pens que lo difícil és començar?

-(M.A.) Te un primer embrió que va ser més o manco fa quinze anys que els pares de Vilafranca i Montuïri fundaren Es Pla per la problemàtica que hi havia any rere any per poder fer equips a totes les categories, més que res per tema de natalitat. Aquell projecte va durar un any perquè en el segon any Montuïri va decidir abandonar aquell projecte i Es Pla va continuar bàsicament amb gent de Vilafranca i passat sis o set anys degut a la manca d’al·lots els tres pobles que impedien fer equip a totes les categories va propiciar que representants dels futbol base dels tres pobles se reunissin i baix el nom d’Es Pla que era un nom que precisament aunava, perquè a vegades la dificultat està en trobar un nom que pugui aunara a tres pobles, inclús pot ser motius de polèmica i més en pobles com Vilafranca, Porreres i Montuïri que ens distanciam en 5 quilometres i sempre hi havia hagut polèmica històrica.

Com vareu començar a funcionar?

-(M.A.) Vàrem decidir començar a funcionar plegats amb unes peculiaritats: en categories de prebenjamí i benjamí cadascú feia feina al seu poble sempre que els nins bastassin, si no era així se ajuntaven Porreres i Montuïri anant rotant un més a cada poble i a Vilafranca continuàvem com havíem fer històricament en prebenjamins i benjamins en futbol sala. A partir d’alevins era quan ja se produïa l’unió dels tres pobles.

Els tres pobles comencen a treballar de forma conjunta amb un sistema de rotació cada més se juga i entrena a un poble. Com que la competició dura nou mesos cada nin juga i entrena tres mesos al seu poble.

L’unió d’aquestes poblacions només afecta al futbol base, els clubs amateurs segueixen tinguen la seva autonomia. Simplement hi ha un pacte verbal, no escrit que els al·lots quan acaben de juvenil passaran a jugar al club amateur del seu poble.

La rivalitat històrica que sempre hi havia entre Porreres, Montuïri i Vilafranca s’oblida?

-(P.M.) Sí, s’ha oblidat. Jo sempre dic que hem passat de venir la guàrdia civil a donar-mos la ma. Hi ha hagut una cosa que ens ha ajudat, i es que fa uns dotze anys se va fer aquí l’institut a Porreres i l’institut de Porreres son la gent de Vilafranca, Porreres i Montuïri. Va ser un altre nexe que també ens va donar força a nivell de poder ajudar a tot això.

És bo d’aconseguir entre un parell de mesos a cada poble?

-(M.A.) En un principi és un dels contres perquè no és el mateix que un nin pràcticament tot sol pugui anar a entrenar al camp del seu poble que haver-te d’organitzar amb altres pares per mobilitzar-te dos de cada tres mesos. En un principi és un poc traumàtic però després la gent se va coneixent i al final és una qüestió d’organització i deixar un poquet aquest status de comoditat que tenim sobre tot a Mallorca que quan ens hem de moure uns cinc quilometres pareix que hi va la vida.

Siguin els nins d’un poble o l’altre, tots paguen les mateixes quotes?

-(P.M.) Si, aquí hem procurat per damunt de tot evitar cap agravi de tot tipus, ni econòmic, ni social. De fet quan no hi ha queixes és perquè hm aconseguit l’objectiu de que no hi hagi agravis.

Vull afegir a lo comentat anteriorment que tenir tres camps en matèria d’organització te dificultats, però per altra part te facilita la disponibilitat de camp i horaris. Per exemple des de l’ajuntament ens demanaven si podíem entrenar més prest per la qüestió dels llums i quasi tots els equips comencen a entrenar sobre les cinc i a les set, set i mitja tots els nins son a ca seva.

Quines son les principals tasques que feis?

-(M.A.) la del dia a dia, organitzar tots els equips. Quan hi ha hagut la possibilitat de fer tres equips de la mateixa categoria no hem fet mai diferència d’anivellació, anivellats esportivament i en nombre de jugadors del mateix poble. Ha estat la manera de no haver diferències. La manera de que el club agafàs un caire més be social, el lema sempre ha estat que qualsevol al·lot dels tres pobles que vulgui jugar pugui jugar. Quan hi ha hagut gent que considera que els al·lots haurien d’estar a un equip de major nivell nosaltres no ho hm pogut donar i han optat per anar-se’n a un altre club a on el caire és més competitiu. Aquests darrers anys també ens hem cuidat de temes administratius perquè el tema de formar una directiva entre tres pobles te les seves complicacions; a més trobar gent avui en dia que vulgui fer aquesta tasca de forma desinteressada tinguérem dificultats fa una sèrie d’anys perquè la gent estava cansada.

Quants d’al·lots i equips hi ha?

-(P.M.)El lema quan vàrem començar va ser «l’unió fa la força» i a dia d’avui tenim dotze equips: un juvenil, un cadet, dos infantils, dos alevins, dos benjamins, quatre prebenjamins i tres escoletes, uns 170 al·lots. Lo m,és important és que quan arriba el juny ja pots programar la temporada que ve. A lo millor te manca un juvenil i l’has de cercar, no com abans que tenies vuit jugadors i no sabies si podies fer equip l’any vinent.

Manolo Bosch, secretari de la F.F.I.B.

“Si se creu un club nou el primer any cada equip partiria de la categoria més baixa. Tindria una directiva formada al manco per cinc membres que no poden pertanya a un altre club”

Per ajuntar-se dos o tres clubs quins requisits demana la federació?

-Fer tres clubs amb filials implica que hi ha d’haver un club patrocinador i dos filials. Aquest patrocinador ha de ser el club que te les categories més altes perquè els altres mai podran competir a la mateixa categoria. Això implica que esportivament el patrocinador sempre tindrà els equips amunt i els filials sempre abaix. El filial podrien guanyar un categoria al terreny de joc i no poder ascendir si el patrocinador juga a la categoria superior, aquest és un handicap. Per exemple si el patrocinador fos el Santanyí els jugadors del Cala d’Or i l’Alqueria podrien jugar en el Santanyí, però els jugadors del Santanyí no podrien jugar als altres clubs, ni els del Cala d’Or amb l’Alqueria o al revés. Tot un club és filial d’un patrocinador, no és poden separar equips al marge.

Poden jugar dos equips filial i patrocinador a la mateixa categoria de futbol base?

-Per exemple tenim dos infantils a segona tot dos, un del Cala d’Or i un del Santanyí. Com estan a la mateixa categoria el filial no pot deixar jugadors a l’equip patrocinador i tampoc poden jugar al mateix grup i quan facem el calendari un dels dos equips li tocarà el grup enfora.

Res més a afegir?

-El filial només ho veig possible si a nivell d’ajuntament t’obliguem com lo que va passar a Inca. En un moment donat l’Ajuntament d’Inca va dir jo vull pagar una subvenció pel futbol. No una subvenció pel Ramon Llull, Sallista, Constància, etc.. i si el Constància no estàs lligat a aquests equips ja m’explicaràs.

I si se fusionen?

-Hi ha clubs que s’han fusionat amb un altre i s’aprofiten les categories. El darrer cas que ha passat el Soledat s’ha fusionat amb el Platges i han mantingut els equips de preferent i tercera que tenien i a futbol base han pogut mantenir l’equip que tenien a millor categoria. Davant una fusió pots conservar el nom del club que vulguis o crear-ne un de nou.

Com funcionen els equips dependents?

-El Mallorca At no existeix ara és el Mallorca B, el Castilla ara és el R. Madrid B.. Aquests equips que eren filials ara son dependents. Quan eren filials hi havia dues directives, si son dependents només hi ha una directiva,aquesta és la diferència. Si se trias aquesta opció els equips amateurs del Santanyí, Alqueria i Cala d’Or passarien a ser Santanyí A, Santanyí B i Santanyí C.

I si se crea un club nou?

-En aquest cas el primer any no pots ser filial de ningú i cada equip partiria de la categoria més baixa. Aquest nou club tindria una directiva formada al manco per cinc membres que no poden pertanya a un altre club.

Si interessa el segon any aquest club nou se podria fer filial d’un dels tres equips i així l’equip patrocinador elegit podria aprofitar els juvenils.

Hi ha el club Joventut de Santanyí que actualment no competeix, se pot tornar activar?

-Tot club que du dos anys sense competir el Govern l’anul·la. Però, encara tendrien temps de crear un nou club.

Queda alguna opció més?

-Que facin un conveni entre ells firmat per els presidents per cinc anys o els temps que vulguin que les cadets de Cala d’Or Vagin a Santanyí, etc… Amb un coordinador mirar les mancances que tenen cada club i firmar un conveni.

Miquel Vidal, regidor d’esports de l’Ajuntament de Santanyí

“Això és un projecte ambiciós, un projecte gros i hi ha moltes coses a estudiar per fer un projecte ben fet”

Quina és l’opinió de l’Ajuntament davant l’unió del futbol base del terme?

-Des de l’Ajuntament ens pareixeria molt be. És factible i en aquest aspecte quan més unificats millor.

Si tot el futbol base se ajuntàs i quedassin al marge els equips amateurs canviaria la manera de donar les subvencions?

-Evidentment s’hauria de fer un calcul nou de les subvencions.

Aquest nou club vendria a tenir pràcticament tota la subvenció del futbol?

-No el cent per cent però la major part sí, ja que el noranta per cent se dona al futbol base.

Se podria aconseguir algun tipus de suport perquè els nins es poguessin desplaçar als pobles per entrenar i competir?

-Això és un projecte ambiciós, un projecte gros i hi ha moltes coses a estudiar per fer un projecte ben fet.

Vos havíeu plantejat que podria arribar aquest moment?

-A l’Ajuntament no ens havíem plantejat, jo com persona sí. Seria molt guapo que tots els al·lots formassin part d’un equip i faria més societat, més Santanyí -terme-.

Si enguany no sàrriba a un acord, creus que a la llarga acabarà fructificant l’unió?

-És una dinàmica que a un futur se podria dur a terme, no dic amb un any perquè és una cosa complexe que en un any és difícil que se pugui dur a terme, però en un futur és bastant viable.

Per acabar la meva opinió personal és que el Poliesportiu de Cala d’Or ja s’hauria d’anomenar Poliesportiu Marcus Cooper Walz, a Portopetro però l’Ajuntament pareix que no està per la labor a posar-li el nom del primer olímpic santanyiner aconseguint una medalla d’or al poliesportiu de la seva localitat, per què?

-A qualsevol lloc del terme no posam noms particulars per no crear un conflicte. Lo que ha fet en Marcus és una feta molt important, pentura no se tornarà repetir mai més, però és una cosa que s’ha d’estudiar be i en aquests moments no crec que l’Ajuntament aposti per un nom en concret