Què t’ha duit a aspirar a la presidència de l’Escolar?

– A principis de l’actual temporada, un grup de companys ens vam reunir preocupats per la situació actual del club i vam parlar sobre la possibilitat de fer una directiva de cara a aquestes eleccions. Sabíem que en Toni Fajardo deixava la presidència i consideràrem que seria un bon moment per donar un aire nou al club. De fet, abans de l’inici de la present temporada ens vam oferir a Fajardo per a assumir la direcció del club i la seva resposta va ser que ell estava disposat a acabar el seu mandat, cosa que nosaltres vam entendre i vam acceptar amb total normalitat.

– En què consisteix aquest aire nou del qual em parles?

– En el transcurs d’aquests últims 4-5 anys, l’Escolar ha perdut la seva identitat, hem passat de tenir 13 equips federats a tenir-ne només 9, igualment a l’escoleta el nombre de nens ha baixat notablement, d’aproximadament 60 nens als actuals 21, i això, en un nucli urbà com el municipi de Capdepera, és un nombre molt baix. Ens preocupa enormement la pèrdua de la massa social àmpliament coneguda des de fa molts anys. Els diferents equips han lluitat per ascendir a les màximes categories de la competició o mantenir-les, però l’actual directiva ha decidit baixar aquests equips, per diferents motius que no compartim, ja que entenem que els èxits que s’aconsegueixen en el terreny de joc han de mantenir-se en la següent temporada.

– Com solucionaries aquestes qüestions que planteges?

– El primer i primordial és tenir un bon organigrama tècnic, un coordinador qualificat, preparadors físics llicenciats en INEFF que dissenyin i desenvolupin un pla de treball mensual, estructurat i planificat, sessió rere sessió d’entrenament, que tingui un resultat tant a curt com llarg termini. A partir d’aquí, hem de tenir TOTS els entrenadors titulats, que estiguin disposats a treballar conjuntament amb el coordinador i els preparadors físics, que aportin treball i esforç al club i se sentin orgullosos de treballar per a l’Escolar.

– Tot això és qüestió de diners, i d’altra banda voleu abaixar les quotes de fitxa als jugadors. Això és possible?

– És clar que sí. El nostre lema ho diu ben clar, «Venim a servir l’Escolar”. El club té aquest any al voltant de 70 socis, una xifra bastant pobra, nosaltres creim que un club com el nostren’ ha de tenir com a mínim 300. És una barbaritat cobrar 60 euros de quota, nosaltres proposem baixar a la meitat, com a la majoria de clubs de la comarca, així mateix és cert que cal motivar la gent perquè col·labori amb el club i es facin socis, cal insistir. D’altra banda, una font d’ingressos ve de la publicitat de les tanques així com dels espònsors, i per tant també hem de treballar en aquest sentit, donat que en aquests últims anys s’han perdut bastants diners perquè no s’hi ha dedicat més temps. No es pot posar una publicitat a mitja temporada o mesos després d’haver realitzat la seva contribució. Desgraciadament, els espònsors del club no vénen sols. Així mateix, hem d’insistir en la sol·licitud de subvencions d’altres organismes, a part de l’Ajuntament, ja que ens consta que mai s’ha fet. Allò fàcil és deixar la quota de fitxes com estan ara, però nosaltres apostam per tot el contrari, una quota baixa i ajudar en la mesura que sigui possible mitjançant ingressos externs, es pot fer mitjançant revetlles, el Mercat Medieval, festes, sortejos… Hi infinitat de fonts d’ingressos, però, clar, s’ha de voler fer, s’ha d’estar atent per fer les sol·licituds pertinents en el seu moment, per poder estar en aquests esdeveniments, i això duu feina.

– Què em pots dir del tema de la roba?

– És qüestió d’imatge i d’identitat. Torn al d’abans, treballarem perquè quan una família pagui la quota del seu fill vegi que té un uniforme d’entrenament, un xandall per al dia dels partits, roba de joc, un entrenador titulat, uns preparadors físics a la seva disposició i una directiva que treballa perquè tot això sigui possible. En definitiva, sí volem ser un club i portar el nom de Capdepera per tot Mallorca, hem de treballar dia a dia- En els últims anys, la imatge de l’Escolar brilla per la seva absència

– Deis que voleu tornar a ser un club de referència a la comarca. Com s’aconsegueix, això?

– No hi ha cap secret: treball, treball i més treball. Fa 15 anys tots els equips de l’Escolar estaven en les màximes categories en el futbol base, i això es va aconseguir treballant dur i amb equips confeccionats per edat, que és la nostra intenció a nivell esportiu, sense discriminar per la seva qualitat. Ningú regala res i nosaltres no estam disposats a regalar allò que els nostres jugadors han aconseguit dins el camp, o el que és el mateix, baixar de categoria. Nosaltres apostam per una estructura forta i a partir d’aquí estam segurs que la resta vindrà sol. D’altra banda, caldrà revisar i adaptar les normes de disciplina del club a les circumstàncies actuals del món del futbol.

– No m’has parlat del primer equip…

– És la imatge del Club al màxim nivell. Els jugadors han de tenir com a meta poder jugar en l’equip amateur. Tornam una altra vegada a la qüestió d’identitat i a la il·lusió. Hem de trobar la seva motivació, l’equip ha d’estar en el lloc que esportivament es mereix, i creiem que actualment seria la Preferent. Hem de cuidar i entendre els jugadors que estudien fora i no per això deixar-los de banda. Comptam amb un entrenador que específicament es desplaçaria a Palma per a realitzar els seus entrenaments. El jugador del primer equip hauria de sentir-se il·lusionat i sobre tot valorat, i al mateix temps s’hauria de convertir en un referent per als més petits.

– Què ens dius, de l’altra candidatura?

– El primer lloc pensàrem en ells, cosa que ells no han fet amb nosaltres. Els hem convidat per treballar junts, creiem que amb les dues candidatures unides la feina seria més suportable per a tots.

– Alguna cosa més a afegir?

– Volia donar les gràcies, en nom meu i el dels meus companys, a totes les persones i entitats que de forma anònima col·laboren amb el nostre projecte, mantenint la il·lusió perquè es pugui dur a terme.

BEST para Fútbol Balear.