Vist l’ambient de les darreres setmanes, amb acusacions, xafarderies i moltes ganes de provocar, ens veim amb ganes de posar les cartes sobre la taula per explicar una sèrie de coses

Des que va sortir la llei de l’emprenedor, ja fa uns tres anys, el Sr. Mena, com a comptable del Club, ens va informar que amb aquesta llei tots els ingressos i despeses del club s’han de declarar. Per això s’entén que quan un ingrés es declara no es pot regalar i el club abans d’aquesta llei regalava carnets de socis a tothom. La directiva va prendre la decisió que el comptable, al temps de fer les fitxes a principi de temporada, informaria els pares d’aquesta llei, només es regalarien entrades a simpatitzants i l’entrada de soci seria per a aquell que pagàs per tenir‐la. El “susodicho” comptable, que com a treballador del club cobrava un sou de 5.000 €, tenia la feina d´informar els pares i donar‐los un exemplar del règim intern, perquè tots estiguessin informats de les normes del club. Per aquest motiu els pares, des de fa tres anys, no són socis.

Sempre hem tingut les portes obertes per al socis i simpatitzants del nostre club per donar totes les explicacions i informacions de tot tipus. Hem fet feina perquè el poble de Capdepera tengui un equip amb renom i afegir més i més gent al nostre club com a socis. És una tasca de cada dia, partit a partit, la captació de socis, que ens fa estar orgullosos de tots i cada un d’ells; perquè a l’Escolar tothom hi és per sumar, no per dividir. L´equip de direcció sempre ha treballat al cent per cent per al club, sense guanyar diners i fent hores i més hores perquè tot estigui ben fet. Amb l ´Escolar ningú de nosaltres ha fet cap negoci, ni ha creat empreses fantasmes, ni sortim als papers de Panamà.

Nosaltres no som més que els socis, som menys que els entrenadors i jugadors que es deixen la pell per la camiseta verda. Som un EQUIP, i siguin els resultats que siguin a les pròximes eleccions, sempre estarem amb el club, no deixarem de ser socis (com han fet molts altres, i no importa dir cap nom, tothom els coneix); perquè ser de l´Escolar també és un sentiment més gran que els doblers i les ganes d’aparentar, és més fort que tota la mala maror que volen fer creure aquells que diuen que són de l’equip però s´han fet socis només per figurar o per vergonya de darrera hora.

Endavant amb l´Escolar, endavant amb els valors del futbol, compromís i companyonia. Aquests dies uns lladren; nosaltres feim feina.

CE Escolar